divendres, 16 de maig de 2014

La meva nova vida


La meva nova vida és el bloc de la Maria Rosa, jubilada l'any 2007 i que des de llavors en s explica la seva nova vida, les seves receptes, els seus mandales i els seus viatges. Avui podem conèixer el seu relat de la ruta per Portugal:


"Des de el dia vint-i-dos fins el dia vint-i nou em fet una ruta per Portugal, hem anat amb el nostre cotxe, la meva parella ho va buscar tot per Internet, os explico més o menys com ho vam fer, des de Terrassa fins Logronyo per dinar i seguir fins a Salamanca per dormir, fent les seves parades corresponents, com vam arribar una mica dora, vàrem donar un bon passeig per tot el centre, l'any demà vam seguir la ruta fins arribar a Portugal, abans de arribar vam entrar a Ciutat Rodrigo visitant les muralles, un cop dintre de Portugal, abans d'anar a l'hotel és vam parar a Covilha on hi ha un Castell i una Catedral molt bonica, ja instal-lats a l'hotel és vam arribar fins a Batalha, a on està el monestir de Santa Maria de les Victòries un dels monuments més importants de l'arquitectura portuguesa on estaven celebrant la Reconstrucció del mercat del segle XIX, una festa molt bonica. L'hotel el teníem a Fàtima..."

divendres, 11 d’abril de 2014

Aviat tornem !!!

Viatgeres i viatgers, aquesta entrada només és per informar-vos que desprès d'un període de vacances blocaires, la Catosfera Viatgera tornarà ben aviat !!!

I mentre us convido a gaudir del MAPA VIATGER  de la Catosfera Viatgera amb més de 2.000 destinacions que us poden ajudar a organitzar les vostres properes rutes !!!

https://maps.google.es/maps/ms?msid=210653219856667522410.0004c14e9bb0b7733ce2c&msa=0&ll=68.138852,53.4375&spn=98.399301,226.054688&iwloc=lyrftr:msid:210653219856667522410.0004c14e9bb0b7733ce2c,0004c1513862eb623f320,55.973798,90,0,-32

dimarts, 23 de juliol de 2013

Fem ruta: viatges en autocaravana



Fem ruta és el bloc viatger d'una família de Manresa que ens relata les seves experiències en auto caravana per Europa... Us convido a compartir la seva ruta de l'estiu de l'any passat, el 2021, pels Castells del Loira, i llegir, per exemple, la seva entrada dedicada a la Duna de Pyla...

"Canviem l’autocaravana de lloc perquè on estàvem el terra era ple de sorra fina i tova, tot i així encara no podem connectar-nos a la corrent elèctrica. Comprem croissants i esmorzem, anem a mirar les altres parcel·les amb connectors europeus, ens deixen un adaptador i un nou molt amable de la recepció ens ajuda; per fi trobem un lloc on podem connectar i ja tenim electricitat!!! La Duna de Pyla arriba fins a 110 metres d’alçada, hi comencem a pujar per una escala que hi ha al mateix càmping, però l’escala no arriba fins a dalt de tot!!! Però ho aconseguim, Visca!


Una vista fantàstica “du Bassin d’Arcachon”. Fa vent i els granets de sorra fan mal al picar contra les cames, rodolem per la duna, saltem, és molt guai i cansat. Quedem plens de sorra per tot arreu i a tots els forats. Dinem pizza, ens banyem a la piscina i anem amb bici pel càmping. Sopem crêpes i gelat. Al dormir sentim com es posa a ploure i a fer una ventada de por, creiem que les bicis han sortit volant!!!"

dimarts, 16 de juliol de 2013

Northern lights


Macarena Palau és l'autora d'un bloc Northern lights un interessant espai que narra les seves experiències viatgeres per Alaska, Canadà o Nicaragua... Com ella ens explica:

"Preparar un viatge requereix, sobretot avui dia, força recerca per Internet. A mi m’han sigut de moltíssima utilitat els blocs d’altres persones, compartint les seves experiències, a l’hora de preparar qualsevol nova aventura. Així doncs, espero que, per poc que sigui, aquest bloc serveixi a altres persones a preparar les seves. Però aquest lloc no pretén només donar dades útils referents al nom d’un hotel o el preu de l’entrada a un museu. També vull compartir les sensacions que em transmetin els llocs als que vagi. Expressar opinions, reflexions. Espero que serveixi com a mínim per a fer-se una idea de com són, als meus ulls, els llocs que vagi visitant, que espero que en siguin molts més.

Qualsevol dubte que tingueu, el podeu expressar en un comentari al post, i intentaré respondre en el que pugui. Des de ben petita, sempre m’han semblat fascinant les aurores boreals, o llums del nord. Tot i que no són l’única cosa que espero veure en un viatge (de moment, encara no les he vist mai en directe), sí és un fenomen que m’encantaria presenciar. És per això que han donat nom al blog..."


I ara us deixo amb  les primeres paraules d'una de les entrades dedicades a Alaska:

"L’última part del nostre viatge l’hem dedicat a la Kenai Peninsula, just al sud d’Anchorage. Vam començar a Seward, tal com vaig explicar a l’última entrada. Després del tour a la Aialik Bay, vam decidir seguir rumb cap a Homer, ja que a Seward ens estava fent molt mal temps. Volíem, si o si, fer el trekking al Hardening Icefield, però no hi volíem anar amb tot cobert de núvols i boira… Així que vam decidir deixar-ho per al final... continuar llegint"


dimarts, 9 de juliol de 2013

Viatge a Ítaca


L'Eva Martínez Bordons és l'autora del bloc Viatge a Ítaca que tantes experiències viatgeres ens ha mostrat en els darrers anys. Aquest 8 de juny conjuntament amb el Mario s'han embarcat en un llarg viatge arreu del món i ho fan estrenant una nova versió del bloc Viatge a Ítaca i amb relats com el que teniu a continuació...


Dia 17: Gaudint de la natura a Ohklon Island:

"Només sortir del hostel (que encara no sabem com es diu) hem anat cap al centre del poble i l’hem travessat en direcció nord, i tot caminant hem anat a parar a l’inici de la platja que ahir veiem des del cap a on vam anar a parar a la tarda. Concretament hem anat a parar a una zona arbrada on hi havia acampats uns joves, i des d’on hi havia unes vistes immillorables. De fet, m’han vingut ganes d’acampar allà i tenir el privilegi de despertar-se amb aquelles vistes!!

D’allà ja hem baixat a la platja, si si, tot i que estem en un llac, també hi han platges, i clar, és possible que jo vegi aigua i que com a mínim no hi fiqui ni els peus? (el bikini no l’havia agafat ja que feia una mica de fresca), doncs no, així que m’he descalçat i he ficat els peus en una aigua realment gelada, no sé si hagués aconseguit ficar-me sencera en cas d’haver portat el bikini eh??

Amb els peus ben fresquets, hem seguit caminant per la platja, una bona estona i al final hem decidit tornar i per fer-ho, en comptes de tirar enrere, ens hem endinsat cap al bosc de pins que hi havia just al costat de la platja tot tirant enrere en direcció el poble. Hi ha hagut estones que semblava que estiguéssim al mediterrani, entre la sorra, els pins… (alguna zona s’assemblava una mica a la platja Castell de la Costa Brava), aquesta zona, pel que hem vist, a més a més és zona d’acampada, així que un altre lloc bastant privilegiat per acampar, tot i que em quedo amb el primer que hem vist eh?"

dimarts, 2 de juliol de 2013

La ruta Bach, quadern de viatge


Avui La Catosfera Viatgera vol presentar un quadern de viatge una mica diferent... La Ruta Bach, un bloc de Catalunya Música creat en el marc d'un nou programa dedicat a les cantates del mestre Johann Sebastian Bach, de la mà d'Albert Torrens.

Al setembre del 2012 es va iniciar aquest programa amb la reactivació del bloc:

"A Catalunya Música inaugurem avui la nova temporada de programació, 2012-2013. Tal i com us havíem anunciat, entre d’altres novetats, un nou programa s’incorpora a la nostra graella: “La Ruta Bach“. Es tracta d’un espai setmanal que s’emetrà els diumenges de 10 a 11 del matí, on guiats per Albert Torrens, coneixerem més a fons la història del mestre compositor a través de les seves cantates.

"Bach és el principi i el fi de tota la música”, va dir, en una ocasió, Max Reger. A l’hora de parlar de la figura del compositor Johann Sebastian Bach, tots els elogis semblen quedar-se curts. Són tantes les veus, de tots els àmbits però sobretot dels seus mateixos col.legues de professió, que l’han lloat, que el temps sembla haver optat per resumir-ho tot en el popular sobrenom del “pare de la música”.


Des de Catalunya Música, aquesta temporada hem decidit afegir-nos a la munió que el vol reconèixer amb aquesta “Ruta Bach”, una nova sèrie de programes que resseguirà la seva immensa producció musical tot basant-se en un guió tan senzill com apassionant: l’audició, en cada etapa d’aquest recorregut, d’una cantata vocal composta, expressament, per a la celebració litúrgica de cada diumenge de l’any..."

dimarts, 25 de juny de 2013

Premis per la Catosfera Viatgera


Ara fa un any, el passat mes de juny del 2012 va néixer La Catosfera Viatgera, un terme emprat per definir el conjunt de blocs de viatge escrits en català, el directori dels blocs de viatge en català. Es va iniciar amb una primera selecció de poc menys de 500 blocs que abarcaven amb més de 2.000 destinacions arreu del món. En poques setmanes, es van afegir més de 100 nous blocs de viatge, fins arribar a 605 i ja s'han publicat 52 "blocs de la setmana". 

Acompanyant aquesta bona acollida el passat mes de novembre del 2012 la Catosfera Viatgera va rebre el seu primer guardó, el Premi Dardos, de la mà d'un dels blocaires que més m'agraden i que fa anys que segueixo, en Gerard, l'autor de Viatges, rutes i festes a descobrir pel món i per aquelles mateixes dates, va rebre el seu segon guardó, el Premi Liebster, de la mà de l'Ares, autora del fantàstic bloc Fuet i Mate que ens arriba des d'Argentina...


Tant el Premi Dardos com el Liebster Awards són uns guardons que es donen de blocaires a d'altres blocaires en reconeixement al treball, la dedicació i la il.lusió que dia a dia posem en crear continguts de qualitat, per la qual cosa no puc estar més que content per rebre'l d'altres cronistes de viatges i amants de la literatura de viatges.  Tot dos premis tenen certes normes... que ara passo a comentar, així com els meus guardonats:

Premi Dardos: Les regles d'aquest premi, si s'accepta, són les següents: 1. Publicar un post al teu bloc incloent la imatge del premi 2. Fer esment i enllaçar el bloc que t'ha atorgat el premi. 3. Atorgar el premi a 15 bloggers. En aquest sentit he de dir que sempre és difícil fer una tria i més quan hi ha un munt de blocs de viatges que m'encanten, també cal tenir present que fa uns mesos vaig rebre aquest guardó en  El Bloc dels Viatges i vaig premiar alguns dels meus blocs preferits, així que aquí va la meva tria, alguns dels que han passat per aquest espai o que volia reconèixer especialment... Moltes felicitats:

i el Racó viatger de Mariló (que a més tot just acaba de superar les 20.000 visites, felicitats !!)

En quan als premis Liebster, properament faré una entrada amb les regles i els nominats... però de moment Bons viatges !!!

dimarts, 18 de juny de 2013

La volta dels 25


Avui la Catosfera Viatgera té l'honor de presentar-vos el bloc en català més internacional d'arreu del món, La Volta dels 25. En Marc Serena, al complir 25 anys va marxar a fer la volta al món durant un any. L'objectiu: conviure amb 25 joves de la seva edat de 25 països. El somni es va convertir llibre, 'La volta dels 25', que va ser considerat un dels millors del 2011 i s'ha traduït al castellà, xinès simplificat, xinès tradicional i coreà. A més ha estat guardonat com a millor bloc en llengua no anglesa de Lonely Planet Travel Blog Awards 2009 i el millor bloc personal dels Premis Blocs Catalunya 2009.

El seu viatge començava al novembre de l'any 2008 amb aquestes paraules:

"Començo un viatge llarg, que ha de durar almenys un any. Espero haver-me acomiadat de tothom. Sinó ho faig ara! Això de donar la volta al món em fa una mica de respecte. No sé si seré capaç d'acabar, si em rendiré pel camí, si se'm farà llarg, si he estalviat prou... L'únic que sé és que l'esforç haurà valgut la pena. Almenys per les abraçades i els bons desitjos que m'he endut a la maleta. El meu recorregut comença per Àfrica, després aniré a Àsia, Oceania, Sud-amèrica i Nord-amèrica. Marxo amb un round-the-world ticket. Prometo fer servir aquest blog per anar-me desfogant. Ajudeu-me quan ho necessiti!"


I la seva darrera conversa fou amb la Tatyana...:

"La Tatyana vol ser cosmonauta. De moment estudia per a ser pilot en la principal escola d'aviació russa de Moscou. Tenen aeroport per a fer pràctiques i tot! M'agrada que l'última conversa de les 25 hagi estat sobre l'espai, el futur i, altra vegada, dels somnis que tenim molta gent de la nostra edat. Quan he apagat la gravadora me n'he adonat que, ara si, comença el camí de tornada a casa..."

dimarts, 11 de juny de 2013

Quadern de Jordi Orts


Ja fa dos anys que podem visitar a la xarxa el "Quadern de Jordi Orts", un espai que des de Munich ens mostra experiències i viatges, però millor que ens ho expliqui el seu autor:

"Em dic Jordi Orts i sóc un periodista alcoià que no sap parar quiet. A més de deicar el meu temps a aquest Quadern o anar Muniqueando, avui em guanyo la vida fent turisme per Baviera... El dia que vaig començar a escriure aquest quadern de notes, al setembre de 2011, era conscient del que s'acostava: un viratge de 360 º en el meu univers fugaç que en pocs mesos em traslladaria novament a la casella de sortida. Efectivament, vaig retrocedir al punt de partida per tornar a començar en la millor de les companyies, ara des de Munic. Enrere, recollida parcialment aquí, queda una fantàstica experiència periodística a Alcoi i Aramultimèdia. Per davant, tot per fer i algunes coses per explicar en aquesta, la meva llibreta de notes, cada dia menys periodística i cada vegada més íntima..."

I a més de tot el que ens mostra d'Alemanya, per fer un primer tast, us convido a llegir una entrada dedicada al seu viatge per Àsia en concret, per Tailàndia, Ko Lanta. Amb tota la tranquilitat del món:

"A Ko Lanta, la petita i allargada illa on hem passat els dos darrers dies, tot funciona al ralentí. Com la nostra moto, un ciclomotor mig avariat que no passa dels 40 quilòmetres per hora ni costera avall. Millor, perquè ens l’han llogat sense segur i no ens han donat cap casc per a protegir-nos. Res a veure, en qualsevol cas, amb l’atrafegada Phuket, doncs ací no hi ha pràcticament cotxes i les motos i els tuk tuks que circulen a pas de tortuga són els amos absoluts de l’única carretera que creua l’illa de dalt a baix.


Nosaltres també hem completat aquest camí, que no supera els 30 quilòmetres, i ens hem anat aturant per a tastar la majoria de les platges que ens anaven eixint al pas. Tot i que aquestes no són cales d’ensomni sinó platges llarguerudes i estretes més bé rudimentàries, el fet de presentar un aspecte bastant primitiu i solitari les atorga un punt especial, barreja d’originalitat i exclusivitat..."

dimarts, 4 de juny de 2013

Viatges, rutes i festes a descobrir pel món


A finals de l'any 2007 en Gerard publicava la seva primera entrada dedicada a Bèlgica i així veia la llum un dels blocs que segueixo des del seu principi i que avui us recomano: Viatges, rutes i festes a descobrir pel món. Després de prop de 400 entrades, les seves pàgines ens han mostrat mil i un racons de Catalunya, França, Hongria, Holanda, Brasil, Turquia, Monaco, Costa Rica, Cuba, Alemanya, Espanya, Irlanda, Itàlia, Portugal, Gran Bretanya o Txequia...


Avui podem llegir una d'aquestes experiències amb el títol de "Nimes: la petita Roma francesa":

"Després de passar per Aigues Mortes, ens anem cap a Nimes, on vam fer nit 3 dies, visitant la ciutat i els voltants. Amb 2000 anys d'història el nucli urbà de Nimes és una rara barreja de l'antigua Roma i de les avingudes modernes amb bars i cafeteries amb els aparadors plens de cartells publicitaris de curses de braus. La majoria de les coses a veure estan en un radi bastant petit, dins de les seves tres avingudes principals, que es connecten entre elles.

Al Boulevard Victor Hugo, es troba La Maison Carrée, construïda en el primer segle de la nostra era. El seu nom, la Casa Quadrada, data del segle XVI. Es l'únic temple del món antic completament conservat, que es presenta sobre un gran podium i una única escala d'accés. Dominava el forum, centre econòmic i administratiu de les ciutats romanes. Baixant pel Boulevard, a uns 200 metres, hi ha Les Arènes, un dels amfiteatres romans més ben conservats del món. Construït al segle I d.C., s’hi feien combats d’animals i lluites de gladiadors. Es de forma el·líptica, amb 133m d'allargada i 101m d'amplada, i disposa de 2 nivells d'arcades dividides en 60 trams. Avui en dia, es celebren festes taurines.

Pujant cap a l'altre avinguda, en el Boulevard Amiral Courbet, hi ha la Catedral de Sant Castor, construïda al segle XI però que ha sofert vàries remodelacions. Situada al capdamunt dels Jardins de la Fontaine, hi ha la Tour Magne (Torre Magna), de forma octogonal, amb una alçada d'uns 32m. No se sap quina funció tenia aquest edifici... Més abaix, hi ha el Temple de Diane, un monument romà sobre el qual no se sap ben bé el perquè del seu nom ni el seu origen..."

dimarts, 28 de maig de 2013

Barcelona-hèlsinki-barcelona

 

En Marc i el Jordi son la parella d'autors de l'interessant bloc Barcelona-Hèlsinki-Barcelona nascut al març del 2012, tot just ha fet poc més d'un any (felicitats !!), un viatge d'anada i tornada i anada i tornada i anada i... etc... de Barcelona a Hèlsinki...:

"Hola a tothom! Bé... de fet hauríem de dir MOI, ja que el nom del blog és BARCELONA-HELSINKI-BARCELONA, i MOI vol dir hola en finès.

Què és el finès. Doncs el finès és...  finès -esa 1 adj Relatiu o pertanyent als finesos o a llur llengua. 2 m i f ETNOL Individu d'un poble estès per Finlàndia, Livònia i altres països del nord d'Europa. 3 m LING 1 Llengua finoúrgica del grup baltofinès, anomenada suomi pels seus parlants, els finesos. 2 Baltofinès.

tatatí i tatatà... tot molt correcte, molt... com ho diríem... filològic.Però el veritable motiu pel que sabem tot això és perquè som estudiants de segon curs de finès a l'escola d'idiomes del Centre Escandinau de Barcelona. I per què? Ja us ho anirem explicant de mica en mica.

Comencem, doncs, aquesta aventura bloguera, amb no gaire pompa; però ja ho anirem trobant. Potser canviarem tot sovint de discurs, però suposem que és normal quan engegues un nou projecte i encara no saps molt bé cap a on anirà tot plegat. Paciència, doncs... que és la mare de la ciència!

Vols afegir-hi, tu, Jordi, alguna cosa més? Per cert... abans que aquest contesti, potser que també em presenti jo: Minun nimeni on Marc, olen kolmekymmentäneljä vuotta, ja asun Barcelonassa! Apa! Ja us ho deixat anar! De fet, si..."

dimarts, 21 de maig de 2013

ElViatger.com, el blog de viatges d'Isma Monfort


L'Isma Monfort Vialcanet de Barcelona i realitzador audiovisual és l'autor de "elViatger.com", un recull de notícies de temàtica viatgera, i alhora un espai on compartir viatges i destinacions a la xarxa que tot just ha nascut a l’abril de 2013, tot i que hi ha notícies i articles enllaçats a partir de novembre de 2011 (moment en que va iniciar el viatge als Estats Units seguint la campanya presidencial del 2012 ). Avui podem llegir una d'aquestes experiències amb el títol de Punxat en un pal, arrebossat, i fregit, una crònica de les fires estatals nord-americanes aprofitant la visita a les "Iowa Stat Fair" i la "Minnesota Stat Fair":

"Si mai vols veure un nord-americà desencaixar la mandíbula, simplement demana-li que intenti definir amb una sola frase què és per a ell la ‘fira estatal’ de la zona on viu. Segurament no podrà, és quasi impossible. Amb la poc lloable intenció de poder lliurar-me de l’esforç d’haver de resumir per a mi mateix el concepte, he descobert una divertida manera de fer-los cavil·lar de valent. La resposta més habitual acaba sent una llista dels elements que un pot trobar a les ‘State Fair’, i la millor de totes les que m’han donat -no sense abans passar pel tràmit de ‘la llista’- ho defineix com ‘el lloc on els (nord-)americans és reuneixen’. Prou bona, però massa genèrica.


El problema és que les fires estatals, actualment, no són mai una sola cosa. Probablement en un inici eren simplement un lloc de trobada de grangers i pastors, on cadascú mostrava els seus millors productes en una senzilla competició que atorgava prestigi (i una petita suma de diners) als guanyadors. Ja se sap… el porc més gran, la fruita més gustosa, el cavall més elegant, o la carabassa digne de ser convertida en la ‘carrossa de la ventafocs’..."

dimarts, 14 de maig de 2013

Meridians enllà


En Pau és l'autor de l'interessant i recomanable bloc Meridians Enllà on ens relata els seus viatges però especialment la seva estada des d'agost de l'any 2012 i fins a l'actualitat a Mèxic... així que res millor que començar amb les seves paraules prèvies a la marxa:

"Els dies han passat com un alè d’ençà que fa uns mesos vaig saber que m’havien donat plaça per cursar un any de carrera a Guadalajara i ara ha arribat es moment de pujar sa cremallera de sa motxilla i tancar-la definitivament. Tot i que sa meva fascinació per aquest país comença anys enrere –quan de petitet animava sa seva selecció als mundials de futbol– fa poc jo no en sabia pràcticament res de Mèxic, tret de quatre tòpics cinematogràfics i algunes notícies no massa esperançadores. En resum, burritos i fajitas, capells desproporcionats i tequila, cactus i Tabasco, zapatistas i cadàvers de narcotraficants, runes maies i viatges de fi de carrera.

Però ha anat passant es temps i, a mesura que m’he anat fent sa idea de que sí, que realment me’n vaig, he començat a informar-me una miqueta de tot, descobrint una realitat molt més extensa. Així, poc a poc comences a llegir sobre política, antropologia, gastronomia i meteorologia i, sense adonar-te’n, acabes desenvolupant un radar mental que fa que tot lo que passa al teu voltant contengui sa paraula Mèxic..."


dimarts, 7 de maig de 2013

El blog del Veler Onas


L’Onas és un veler d’alumini dissenyat per l’ arquitecte naval de prestigi mundial German Frers com a veler de creuer-regata oceànic ràpid, robust i confortable que ha creuat l’Atlàntic varies vegades i ha navegat per molts dels mars del planeta demostrant excel·lents qualitats marineres. Té tres cabines dobles, bany i sala menjador. Està totalment equipat per a navegar en qualsevol mar amb bon o mal temps, acompanyat sempre per la seva tripulació, el Toni i l’Ana amb gran experiència nàutica professional.... En El blog del Veler Onas podem trobar els seus viatges i rutes per arreu, tripulats per l'Ana i el Toni i acompanyats de totes aquelles persones que vulguin gaudir del mar ja que disposen d'una escola de creuer i regata... Avui una ruta per les illes Toscana:

"Fa gairebé un mes que naveguem per les Illes Toscanes, un arxipèlag de set illes que s’estenen entre la costa Toscana continental i l’extrem nord de l’illa de Còrsega. Són molt poc conegudes al nostre país i el turisme és casi exclusivament italià i familiar. Aquest any volíem passar una bona part de la temporada a Sardenya però no ens venia de gust haver de patir les aglomeracions i la “tonteria” que es donen en una part de la illa el mes d’agost. A les Toscanes, tot i que també hi ha força gent i barcos, hem pogut navegar i fondejar amb més tranquil•litat. La meteorologia ha estat prou bona, tot i la presència dels típics anticiclons d’agost (els meteoròlegs italians els posen nom i tot : Caligola i Lucifero !!), hem tingut brises costeres que ens han permès fer una bona part dels recorreguts a vela, la calor no ha estat excessiva i hem pogut fondejar la majoria dels cops a totes les illes a les que volíem anar (no hem anat a Gorgona i Pianosa que són encara presons ni a Montecristo que és una reserva integral).


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...