dimarts, 27 de novembre de 2012

Viatges amb cartabó


L'Ibana i el Marc són els autors de Viatges amb cartabó, un interessant bloc on aquesta parella viatgera, un historiador de l’art i una periodista, apassionats per l'arquitectura ens mostren aquells indrets i edificis que els poden fer creuar mig planeta només per visitar-los... de moment, ja ens han parlat de Basilea, Copenhagen, Catalunya, Chicago, Granada, Roma, Boston o Edimburg i, si voleu saber més, res millor que llegir la seva presentació:

"Som més de muntanya i de fred que de sol i de platja. Preferim viatjar fora de temporada, aprofitant que la feina ens ho permet, i no fer rutes molt llargues per viure a fons els llocs que visitem. Ens agrada dormir en hotels petits,  B&B, o cases rurals on el contacte amb els propietaris i els altres hostes és més personal, i provar tota la gastronomia local.

Abans de viatjar visitem mil blocs i fem mil preguntes per aprofitar les experiències dels que ho han fet abans que nosaltres. D’alguna manera, sentim que comencem el viatge molt abans d’agafar el cotxe o pujar a l’avió. Aquest bloc vol ser també una via per retornar, compartir i ampliar tots els consells que hem rebut i afegir els nostres. Esperem que us sigui útil i us agafin ganes de visitar els llocs on hem estat!"

dimarts, 20 de novembre de 2012

Gall de ferro


En Dani Tomas va residir durant tres anys a Beijing i ens ho va explicar en el seu bloc Gall de ferro que va finalitzar a l'any 2010 quan va tornar  a casa nostra. Les seves experiències i descobriments foren una interessant porta a la Xina:

"Gall de ferro. Aquest és el nom que te la línia fèrrea que al llarg de més de 4.000 km. comunica Beijing amb Far West Xinès, amb capital a Urumchi. Els xinesos solen dir que el seu mapa té la forma d’un gall, veritat o no ho podeu jutjar vosaltres mateixos.

Els primers aventurers occidentals que van discorrer per la línia així ho devien creure i van decidir donar aquest nom al ferrocarril que travessa tot el nord de Xina. Gall de ferro també és el nom d’un famós relat de viatges de Paul Theroux que es el que ens va inspirar amb en Guillem per fer aquest fascinant viatge l’estiu del 2007. La meva primera presa de contacte amb Xina i de ben segur que no pas l’última. A tothom qui tingui el cuquet, que no dubti més i compri els bitllets! 

A part d’aquestes consideracions també cal dir que l’autor d’aquest blog, nascut el 1981 és segons l’horòscop xinès, Gall. 

Els xinesos no obstant, no utilitzen la paraula Gall de Ferro 铁公鸡 (tie-gong-ji) per denominar la seva extensa xarxa de ferrocarrils sinó per denominar, ironies de la vida, a les persones garrepes. La paraula forma part d’un refrany que fa així 铁公鸡一毛不拔 (tiegongji yimao buba) que traduït vol dir: “al gall de ferro no se li poden arrencar plomes”. Ja veieu, la saviesa popular és la més popular de totes les savieses. Així que pensant en el lector xinès, hem canviat la traducció xinesa d’aquest blog per la de 金公鸡 Jin Gongji, és a dir Gall daurat . 

Aquest blog, a part d’un petit diari sobre la meva estança a Beijing, també pretén ser una porta a través de la qual donar a conèixer aspectes curiosos de la realitat xinesa o asiàtica al lector català, eliminar o consolidar tòpics, i fer una mica amens els 5 minuts que tothom dedica o perd al visitar aquesta pàgina".



dimarts, 13 de novembre de 2012

Pels camins del món


El bloc d'aquesta setmana és d'una bona amiga i gran viatgera, la Núria Borràs. Ja fa anys que segueixo aquest bloc i continuo encantat d'ell com el primer dia, Pels camins del món,  m'acosta a llocs com l'Índia, Cambodja, Kirguizistan, Nepal, Tibet, Turquia, Vietnam o Xina:

"Sóc el que viatjo. Perquè viatjant aprenc més geografia i història que la que em van ensenyar a batxillerat. Perquè viatjant conec cultures, religions i formes de viure tan riques, que cada dia creixo una miqueta més. Perquè hi ha més pau en un mantra que en un tractat internacional. Perquè per allà on vaig, els mapes prenen forma i les cotes d’alçada es transformen en espectaculars muntanyes. Perquè la hospitalitat és una tassa de te i una conversa. I la fruita té gust a fruita. I perquè hi ha tants homes, dones i nens que m'acompanyen i em fan riure, persones que només volen viure en pau en un món hostil. A ells va dedicat aquest bloc, a la seva cultura i a la seva terra. 

I ara que ja em coneixeu, només em queda presentar-me: em dic Núria Borràs i us convido a passejar una estoneta pels camins del món".



dimarts, 6 de novembre de 2012

Moltes dunes i pocs camells


Moltes dunes i pocs camells és el bloc de Miquel Nadal, psicòleg de formació i escriptor ocasional, que va decidir formar-se en l’àmbit de la Psicologia del treball. Actualment es troba a Dubai amb la finalitat de realitzar unes pràctiques al primer hotel mallorquí ubicat a l’Orient Mitjà i des d'allà fa arribar les seves cròniques al diari Ara:

"Una gesta impensable i molts diners per a dur-ho a terme. Aquests són els dos ingredients bàsics que l’emir d’Abu Dhabi, Khalifa bin Zayed Al Nahayan, havia d’obtenir per a poder cuinar una de les receptes més espectaculars del món o, dit d’una altra manera, per a aconseguir un dels capricis contranaturals més excèntrics del món. No cal que esmenti, doncs, que els dos ingredients hi són en abundància. 

Amb aquesta carta de presentació, Al Ain (en català, La Font) recentment ha despertat l’interès de molts curiosos que s’han apropat a veure fins a quin punt pot ser factible un jardí en un indret en què la flora fa temps que fou desnonada..." 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...