dimarts, 23 de juliol de 2013

Fem ruta: viatges en autocaravana



Fem ruta és el bloc viatger d'una família de Manresa que ens relata les seves experiències en auto caravana per Europa... Us convido a compartir la seva ruta de l'estiu de l'any passat, el 2021, pels Castells del Loira, i llegir, per exemple, la seva entrada dedicada a la Duna de Pyla...

"Canviem l’autocaravana de lloc perquè on estàvem el terra era ple de sorra fina i tova, tot i així encara no podem connectar-nos a la corrent elèctrica. Comprem croissants i esmorzem, anem a mirar les altres parcel·les amb connectors europeus, ens deixen un adaptador i un nou molt amable de la recepció ens ajuda; per fi trobem un lloc on podem connectar i ja tenim electricitat!!! La Duna de Pyla arriba fins a 110 metres d’alçada, hi comencem a pujar per una escala que hi ha al mateix càmping, però l’escala no arriba fins a dalt de tot!!! Però ho aconseguim, Visca!


Una vista fantàstica “du Bassin d’Arcachon”. Fa vent i els granets de sorra fan mal al picar contra les cames, rodolem per la duna, saltem, és molt guai i cansat. Quedem plens de sorra per tot arreu i a tots els forats. Dinem pizza, ens banyem a la piscina i anem amb bici pel càmping. Sopem crêpes i gelat. Al dormir sentim com es posa a ploure i a fer una ventada de por, creiem que les bicis han sortit volant!!!"

dimarts, 16 de juliol de 2013

Northern lights


Macarena Palau és l'autora d'un bloc Northern lights un interessant espai que narra les seves experiències viatgeres per Alaska, Canadà o Nicaragua... Com ella ens explica:

"Preparar un viatge requereix, sobretot avui dia, força recerca per Internet. A mi m’han sigut de moltíssima utilitat els blocs d’altres persones, compartint les seves experiències, a l’hora de preparar qualsevol nova aventura. Així doncs, espero que, per poc que sigui, aquest bloc serveixi a altres persones a preparar les seves. Però aquest lloc no pretén només donar dades útils referents al nom d’un hotel o el preu de l’entrada a un museu. També vull compartir les sensacions que em transmetin els llocs als que vagi. Expressar opinions, reflexions. Espero que serveixi com a mínim per a fer-se una idea de com són, als meus ulls, els llocs que vagi visitant, que espero que en siguin molts més.

Qualsevol dubte que tingueu, el podeu expressar en un comentari al post, i intentaré respondre en el que pugui. Des de ben petita, sempre m’han semblat fascinant les aurores boreals, o llums del nord. Tot i que no són l’única cosa que espero veure en un viatge (de moment, encara no les he vist mai en directe), sí és un fenomen que m’encantaria presenciar. És per això que han donat nom al blog..."


I ara us deixo amb  les primeres paraules d'una de les entrades dedicades a Alaska:

"L’última part del nostre viatge l’hem dedicat a la Kenai Peninsula, just al sud d’Anchorage. Vam començar a Seward, tal com vaig explicar a l’última entrada. Després del tour a la Aialik Bay, vam decidir seguir rumb cap a Homer, ja que a Seward ens estava fent molt mal temps. Volíem, si o si, fer el trekking al Hardening Icefield, però no hi volíem anar amb tot cobert de núvols i boira… Així que vam decidir deixar-ho per al final... continuar llegint"


dimarts, 9 de juliol de 2013

Viatge a Ítaca


L'Eva Martínez Bordons és l'autora del bloc Viatge a Ítaca que tantes experiències viatgeres ens ha mostrat en els darrers anys. Aquest 8 de juny conjuntament amb el Mario s'han embarcat en un llarg viatge arreu del món i ho fan estrenant una nova versió del bloc Viatge a Ítaca i amb relats com el que teniu a continuació...


Dia 17: Gaudint de la natura a Ohklon Island:

"Només sortir del hostel (que encara no sabem com es diu) hem anat cap al centre del poble i l’hem travessat en direcció nord, i tot caminant hem anat a parar a l’inici de la platja que ahir veiem des del cap a on vam anar a parar a la tarda. Concretament hem anat a parar a una zona arbrada on hi havia acampats uns joves, i des d’on hi havia unes vistes immillorables. De fet, m’han vingut ganes d’acampar allà i tenir el privilegi de despertar-se amb aquelles vistes!!

D’allà ja hem baixat a la platja, si si, tot i que estem en un llac, també hi han platges, i clar, és possible que jo vegi aigua i que com a mínim no hi fiqui ni els peus? (el bikini no l’havia agafat ja que feia una mica de fresca), doncs no, així que m’he descalçat i he ficat els peus en una aigua realment gelada, no sé si hagués aconseguit ficar-me sencera en cas d’haver portat el bikini eh??

Amb els peus ben fresquets, hem seguit caminant per la platja, una bona estona i al final hem decidit tornar i per fer-ho, en comptes de tirar enrere, ens hem endinsat cap al bosc de pins que hi havia just al costat de la platja tot tirant enrere en direcció el poble. Hi ha hagut estones que semblava que estiguéssim al mediterrani, entre la sorra, els pins… (alguna zona s’assemblava una mica a la platja Castell de la Costa Brava), aquesta zona, pel que hem vist, a més a més és zona d’acampada, així que un altre lloc bastant privilegiat per acampar, tot i que em quedo amb el primer que hem vist eh?"

dimarts, 2 de juliol de 2013

La ruta Bach, quadern de viatge


Avui La Catosfera Viatgera vol presentar un quadern de viatge una mica diferent... La Ruta Bach, un bloc de Catalunya Música creat en el marc d'un nou programa dedicat a les cantates del mestre Johann Sebastian Bach, de la mà d'Albert Torrens.

Al setembre del 2012 es va iniciar aquest programa amb la reactivació del bloc:

"A Catalunya Música inaugurem avui la nova temporada de programació, 2012-2013. Tal i com us havíem anunciat, entre d’altres novetats, un nou programa s’incorpora a la nostra graella: “La Ruta Bach“. Es tracta d’un espai setmanal que s’emetrà els diumenges de 10 a 11 del matí, on guiats per Albert Torrens, coneixerem més a fons la història del mestre compositor a través de les seves cantates.

"Bach és el principi i el fi de tota la música”, va dir, en una ocasió, Max Reger. A l’hora de parlar de la figura del compositor Johann Sebastian Bach, tots els elogis semblen quedar-se curts. Són tantes les veus, de tots els àmbits però sobretot dels seus mateixos col.legues de professió, que l’han lloat, que el temps sembla haver optat per resumir-ho tot en el popular sobrenom del “pare de la música”.


Des de Catalunya Música, aquesta temporada hem decidit afegir-nos a la munió que el vol reconèixer amb aquesta “Ruta Bach”, una nova sèrie de programes que resseguirà la seva immensa producció musical tot basant-se en un guió tan senzill com apassionant: l’audició, en cada etapa d’aquest recorregut, d’una cantata vocal composta, expressament, per a la celebració litúrgica de cada diumenge de l’any..."

dimarts, 25 de juny de 2013

Premis per la Catosfera Viatgera


Ara fa un any, el passat mes de juny del 2012 va néixer La Catosfera Viatgera, un terme emprat per definir el conjunt de blocs de viatge escrits en català, el directori dels blocs de viatge en català. Es va iniciar amb una primera selecció de poc menys de 500 blocs que abarcaven amb més de 2.000 destinacions arreu del món. En poques setmanes, es van afegir més de 100 nous blocs de viatge, fins arribar a 605 i ja s'han publicat 52 "blocs de la setmana". 

Acompanyant aquesta bona acollida el passat mes de novembre del 2012 la Catosfera Viatgera va rebre el seu primer guardó, el Premi Dardos, de la mà d'un dels blocaires que més m'agraden i que fa anys que segueixo, en Gerard, l'autor de Viatges, rutes i festes a descobrir pel món i per aquelles mateixes dates, va rebre el seu segon guardó, el Premi Liebster, de la mà de l'Ares, autora del fantàstic bloc Fuet i Mate que ens arriba des d'Argentina...


Tant el Premi Dardos com el Liebster Awards són uns guardons que es donen de blocaires a d'altres blocaires en reconeixement al treball, la dedicació i la il.lusió que dia a dia posem en crear continguts de qualitat, per la qual cosa no puc estar més que content per rebre'l d'altres cronistes de viatges i amants de la literatura de viatges.  Tot dos premis tenen certes normes... que ara passo a comentar, així com els meus guardonats:

Premi Dardos: Les regles d'aquest premi, si s'accepta, són les següents: 1. Publicar un post al teu bloc incloent la imatge del premi 2. Fer esment i enllaçar el bloc que t'ha atorgat el premi. 3. Atorgar el premi a 15 bloggers. En aquest sentit he de dir que sempre és difícil fer una tria i més quan hi ha un munt de blocs de viatges que m'encanten, també cal tenir present que fa uns mesos vaig rebre aquest guardó en  El Bloc dels Viatges i vaig premiar alguns dels meus blocs preferits, així que aquí va la meva tria, alguns dels que han passat per aquest espai o que volia reconèixer especialment... Moltes felicitats:

i el Racó viatger de Mariló (que a més tot just acaba de superar les 20.000 visites, felicitats !!)

En quan als premis Liebster, properament faré una entrada amb les regles i els nominats... però de moment Bons viatges !!!

dimarts, 18 de juny de 2013

La volta dels 25


Avui la Catosfera Viatgera té l'honor de presentar-vos el bloc en català més internacional d'arreu del món, La Volta dels 25. En Marc Serena, al complir 25 anys va marxar a fer la volta al món durant un any. L'objectiu: conviure amb 25 joves de la seva edat de 25 països. El somni es va convertir llibre, 'La volta dels 25', que va ser considerat un dels millors del 2011 i s'ha traduït al castellà, xinès simplificat, xinès tradicional i coreà. A més ha estat guardonat com a millor bloc en llengua no anglesa de Lonely Planet Travel Blog Awards 2009 i el millor bloc personal dels Premis Blocs Catalunya 2009.

El seu viatge començava al novembre de l'any 2008 amb aquestes paraules:

"Començo un viatge llarg, que ha de durar almenys un any. Espero haver-me acomiadat de tothom. Sinó ho faig ara! Això de donar la volta al món em fa una mica de respecte. No sé si seré capaç d'acabar, si em rendiré pel camí, si se'm farà llarg, si he estalviat prou... L'únic que sé és que l'esforç haurà valgut la pena. Almenys per les abraçades i els bons desitjos que m'he endut a la maleta. El meu recorregut comença per Àfrica, després aniré a Àsia, Oceania, Sud-amèrica i Nord-amèrica. Marxo amb un round-the-world ticket. Prometo fer servir aquest blog per anar-me desfogant. Ajudeu-me quan ho necessiti!"


I la seva darrera conversa fou amb la Tatyana...:

"La Tatyana vol ser cosmonauta. De moment estudia per a ser pilot en la principal escola d'aviació russa de Moscou. Tenen aeroport per a fer pràctiques i tot! M'agrada que l'última conversa de les 25 hagi estat sobre l'espai, el futur i, altra vegada, dels somnis que tenim molta gent de la nostra edat. Quan he apagat la gravadora me n'he adonat que, ara si, comença el camí de tornada a casa..."

dimarts, 11 de juny de 2013

Quadern de Jordi Orts


Ja fa dos anys que podem visitar a la xarxa el "Quadern de Jordi Orts", un espai que des de Munich ens mostra experiències i viatges, però millor que ens ho expliqui el seu autor:

"Em dic Jordi Orts i sóc un periodista alcoià que no sap parar quiet. A més de deicar el meu temps a aquest Quadern o anar Muniqueando, avui em guanyo la vida fent turisme per Baviera... El dia que vaig començar a escriure aquest quadern de notes, al setembre de 2011, era conscient del que s'acostava: un viratge de 360 º en el meu univers fugaç que en pocs mesos em traslladaria novament a la casella de sortida. Efectivament, vaig retrocedir al punt de partida per tornar a començar en la millor de les companyies, ara des de Munic. Enrere, recollida parcialment aquí, queda una fantàstica experiència periodística a Alcoi i Aramultimèdia. Per davant, tot per fer i algunes coses per explicar en aquesta, la meva llibreta de notes, cada dia menys periodística i cada vegada més íntima..."

I a més de tot el que ens mostra d'Alemanya, per fer un primer tast, us convido a llegir una entrada dedicada al seu viatge per Àsia en concret, per Tailàndia, Ko Lanta. Amb tota la tranquilitat del món:

"A Ko Lanta, la petita i allargada illa on hem passat els dos darrers dies, tot funciona al ralentí. Com la nostra moto, un ciclomotor mig avariat que no passa dels 40 quilòmetres per hora ni costera avall. Millor, perquè ens l’han llogat sense segur i no ens han donat cap casc per a protegir-nos. Res a veure, en qualsevol cas, amb l’atrafegada Phuket, doncs ací no hi ha pràcticament cotxes i les motos i els tuk tuks que circulen a pas de tortuga són els amos absoluts de l’única carretera que creua l’illa de dalt a baix.


Nosaltres també hem completat aquest camí, que no supera els 30 quilòmetres, i ens hem anat aturant per a tastar la majoria de les platges que ens anaven eixint al pas. Tot i que aquestes no són cales d’ensomni sinó platges llarguerudes i estretes més bé rudimentàries, el fet de presentar un aspecte bastant primitiu i solitari les atorga un punt especial, barreja d’originalitat i exclusivitat..."

dimarts, 4 de juny de 2013

Viatges, rutes i festes a descobrir pel món


A finals de l'any 2007 en Gerard publicava la seva primera entrada dedicada a Bèlgica i així veia la llum un dels blocs que segueixo des del seu principi i que avui us recomano: Viatges, rutes i festes a descobrir pel món. Després de prop de 400 entrades, les seves pàgines ens han mostrat mil i un racons de Catalunya, França, Hongria, Holanda, Brasil, Turquia, Monaco, Costa Rica, Cuba, Alemanya, Espanya, Irlanda, Itàlia, Portugal, Gran Bretanya o Txequia...


Avui podem llegir una d'aquestes experiències amb el títol de "Nimes: la petita Roma francesa":

"Després de passar per Aigues Mortes, ens anem cap a Nimes, on vam fer nit 3 dies, visitant la ciutat i els voltants. Amb 2000 anys d'història el nucli urbà de Nimes és una rara barreja de l'antigua Roma i de les avingudes modernes amb bars i cafeteries amb els aparadors plens de cartells publicitaris de curses de braus. La majoria de les coses a veure estan en un radi bastant petit, dins de les seves tres avingudes principals, que es connecten entre elles.

Al Boulevard Victor Hugo, es troba La Maison Carrée, construïda en el primer segle de la nostra era. El seu nom, la Casa Quadrada, data del segle XVI. Es l'únic temple del món antic completament conservat, que es presenta sobre un gran podium i una única escala d'accés. Dominava el forum, centre econòmic i administratiu de les ciutats romanes. Baixant pel Boulevard, a uns 200 metres, hi ha Les Arènes, un dels amfiteatres romans més ben conservats del món. Construït al segle I d.C., s’hi feien combats d’animals i lluites de gladiadors. Es de forma el·líptica, amb 133m d'allargada i 101m d'amplada, i disposa de 2 nivells d'arcades dividides en 60 trams. Avui en dia, es celebren festes taurines.

Pujant cap a l'altre avinguda, en el Boulevard Amiral Courbet, hi ha la Catedral de Sant Castor, construïda al segle XI però que ha sofert vàries remodelacions. Situada al capdamunt dels Jardins de la Fontaine, hi ha la Tour Magne (Torre Magna), de forma octogonal, amb una alçada d'uns 32m. No se sap quina funció tenia aquest edifici... Més abaix, hi ha el Temple de Diane, un monument romà sobre el qual no se sap ben bé el perquè del seu nom ni el seu origen..."

dimarts, 28 de maig de 2013

Barcelona-hèlsinki-barcelona

 

En Marc i el Jordi son la parella d'autors de l'interessant bloc Barcelona-Hèlsinki-Barcelona nascut al març del 2012, tot just ha fet poc més d'un any (felicitats !!), un viatge d'anada i tornada i anada i tornada i anada i... etc... de Barcelona a Hèlsinki...:

"Hola a tothom! Bé... de fet hauríem de dir MOI, ja que el nom del blog és BARCELONA-HELSINKI-BARCELONA, i MOI vol dir hola en finès.

Què és el finès. Doncs el finès és...  finès -esa 1 adj Relatiu o pertanyent als finesos o a llur llengua. 2 m i f ETNOL Individu d'un poble estès per Finlàndia, Livònia i altres països del nord d'Europa. 3 m LING 1 Llengua finoúrgica del grup baltofinès, anomenada suomi pels seus parlants, els finesos. 2 Baltofinès.

tatatí i tatatà... tot molt correcte, molt... com ho diríem... filològic.Però el veritable motiu pel que sabem tot això és perquè som estudiants de segon curs de finès a l'escola d'idiomes del Centre Escandinau de Barcelona. I per què? Ja us ho anirem explicant de mica en mica.

Comencem, doncs, aquesta aventura bloguera, amb no gaire pompa; però ja ho anirem trobant. Potser canviarem tot sovint de discurs, però suposem que és normal quan engegues un nou projecte i encara no saps molt bé cap a on anirà tot plegat. Paciència, doncs... que és la mare de la ciència!

Vols afegir-hi, tu, Jordi, alguna cosa més? Per cert... abans que aquest contesti, potser que també em presenti jo: Minun nimeni on Marc, olen kolmekymmentäneljä vuotta, ja asun Barcelonassa! Apa! Ja us ho deixat anar! De fet, si..."

dimarts, 21 de maig de 2013

ElViatger.com, el blog de viatges d'Isma Monfort


L'Isma Monfort Vialcanet de Barcelona i realitzador audiovisual és l'autor de "elViatger.com", un recull de notícies de temàtica viatgera, i alhora un espai on compartir viatges i destinacions a la xarxa que tot just ha nascut a l’abril de 2013, tot i que hi ha notícies i articles enllaçats a partir de novembre de 2011 (moment en que va iniciar el viatge als Estats Units seguint la campanya presidencial del 2012 ). Avui podem llegir una d'aquestes experiències amb el títol de Punxat en un pal, arrebossat, i fregit, una crònica de les fires estatals nord-americanes aprofitant la visita a les "Iowa Stat Fair" i la "Minnesota Stat Fair":

"Si mai vols veure un nord-americà desencaixar la mandíbula, simplement demana-li que intenti definir amb una sola frase què és per a ell la ‘fira estatal’ de la zona on viu. Segurament no podrà, és quasi impossible. Amb la poc lloable intenció de poder lliurar-me de l’esforç d’haver de resumir per a mi mateix el concepte, he descobert una divertida manera de fer-los cavil·lar de valent. La resposta més habitual acaba sent una llista dels elements que un pot trobar a les ‘State Fair’, i la millor de totes les que m’han donat -no sense abans passar pel tràmit de ‘la llista’- ho defineix com ‘el lloc on els (nord-)americans és reuneixen’. Prou bona, però massa genèrica.


El problema és que les fires estatals, actualment, no són mai una sola cosa. Probablement en un inici eren simplement un lloc de trobada de grangers i pastors, on cadascú mostrava els seus millors productes en una senzilla competició que atorgava prestigi (i una petita suma de diners) als guanyadors. Ja se sap… el porc més gran, la fruita més gustosa, el cavall més elegant, o la carabassa digne de ser convertida en la ‘carrossa de la ventafocs’..."

dimarts, 14 de maig de 2013

Meridians enllà


En Pau és l'autor de l'interessant i recomanable bloc Meridians Enllà on ens relata els seus viatges però especialment la seva estada des d'agost de l'any 2012 i fins a l'actualitat a Mèxic... així que res millor que començar amb les seves paraules prèvies a la marxa:

"Els dies han passat com un alè d’ençà que fa uns mesos vaig saber que m’havien donat plaça per cursar un any de carrera a Guadalajara i ara ha arribat es moment de pujar sa cremallera de sa motxilla i tancar-la definitivament. Tot i que sa meva fascinació per aquest país comença anys enrere –quan de petitet animava sa seva selecció als mundials de futbol– fa poc jo no en sabia pràcticament res de Mèxic, tret de quatre tòpics cinematogràfics i algunes notícies no massa esperançadores. En resum, burritos i fajitas, capells desproporcionats i tequila, cactus i Tabasco, zapatistas i cadàvers de narcotraficants, runes maies i viatges de fi de carrera.

Però ha anat passant es temps i, a mesura que m’he anat fent sa idea de que sí, que realment me’n vaig, he començat a informar-me una miqueta de tot, descobrint una realitat molt més extensa. Així, poc a poc comences a llegir sobre política, antropologia, gastronomia i meteorologia i, sense adonar-te’n, acabes desenvolupant un radar mental que fa que tot lo que passa al teu voltant contengui sa paraula Mèxic..."


dimarts, 7 de maig de 2013

El blog del Veler Onas


L’Onas és un veler d’alumini dissenyat per l’ arquitecte naval de prestigi mundial German Frers com a veler de creuer-regata oceànic ràpid, robust i confortable que ha creuat l’Atlàntic varies vegades i ha navegat per molts dels mars del planeta demostrant excel·lents qualitats marineres. Té tres cabines dobles, bany i sala menjador. Està totalment equipat per a navegar en qualsevol mar amb bon o mal temps, acompanyat sempre per la seva tripulació, el Toni i l’Ana amb gran experiència nàutica professional.... En El blog del Veler Onas podem trobar els seus viatges i rutes per arreu, tripulats per l'Ana i el Toni i acompanyats de totes aquelles persones que vulguin gaudir del mar ja que disposen d'una escola de creuer i regata... Avui una ruta per les illes Toscana:

"Fa gairebé un mes que naveguem per les Illes Toscanes, un arxipèlag de set illes que s’estenen entre la costa Toscana continental i l’extrem nord de l’illa de Còrsega. Són molt poc conegudes al nostre país i el turisme és casi exclusivament italià i familiar. Aquest any volíem passar una bona part de la temporada a Sardenya però no ens venia de gust haver de patir les aglomeracions i la “tonteria” que es donen en una part de la illa el mes d’agost. A les Toscanes, tot i que també hi ha força gent i barcos, hem pogut navegar i fondejar amb més tranquil•litat. La meteorologia ha estat prou bona, tot i la presència dels típics anticiclons d’agost (els meteoròlegs italians els posen nom i tot : Caligola i Lucifero !!), hem tingut brises costeres que ens han permès fer una bona part dels recorreguts a vela, la calor no ha estat excessiva i hem pogut fondejar la majoria dels cops a totes les illes a les que volíem anar (no hem anat a Gorgona i Pianosa que són encara presons ni a Montecristo que és una reserva integral).


dimarts, 30 d’abril de 2013

La volta al món en família


Voltaalmon.cat és el web que serveix per explicar la història que estan vivint l’Albert, la Karina, el Bernat i l’Abril,  els quatre membres d’una família que està fent la volta al món on podem trobar trobar una gran quantitat de fotos, històries, entrevistes i visites a escoles. Ara es troben a l'Índia on han visitat la Fundació Vicenç Ferrer després d'haver viatjat per Singapur, Malàisia, Indonèsia, Vietnam, Laos, Tailàndia, Cambodja, Birmània i Sri Lanka...

"La visita a la casa del nen apadrinat és una de les experiències especials que tot visitant al RDT pot viure dins de les activitats organitzades per mostrar els innombrables beneficis socials que ofereix la Fundació Vicenç Ferrer. L’apadrinament és una simbologia personificada que ajuda a sortir de la pobresa a un gran col·lectiu discriminat d’aquesta societat tan sectària i cobrir-los en l’aspecte sanitari, educació, microcrèdits, per tal d’anar millorant les seves inicialment molt precàries condicions de vida. Tot i això, l’apadrinament en sí comporta uns beneficis extres directament al nen i a la seva família, una família que parteix d’unes condicions molt i molt bàsiques.

10 anys després i tornem a entrar al poble (aproximadament d’uns 3000 habitants i situat a uns 40 minuts d’Anantapur), atravessant carrers desestructurats de terra i plens de bots, amb cases precàries, animals per tot arreu, enmig d’una terra seca i desagraïda. Ja a l’arribar, tot un seguit de gent ja estaven a l’espera, drets mig conversant, formant un grup de persones amb més colors vius que l’habitual. Enmig d’ells veiem un rostre conegut, una cara alegre, la seva mare amb la mateixa il·lusió que ens va transmetre durant la nostra primera visita.


Al darrera, un Shivakumar fet un home, 17 anys amb salut l’han convertit amb un noi fort i fibrat, i amb un somriure preciós heredat de la seva mare. De la multitud finalment trobem a un pare més tímid i relegat a un segon o inclús tercer pla, curiosos veïns, familiars varis i uns tiets omnipresents. Les abraçades es multiplicaven, i sobretot en aquesta ocasió, que ja érem 4 en aquesta experiència.

El Shivakumar entregadíssim i amb una intensitat en els braços que encongia encara més la nostra sensibilitat del moment. Era una sensació que barrejava la pròpia emoció de la visita amb el fet que ja havia passat una dècada d’aquella trobada amb un nen petit i innocent. Una dècada on ell s’ha fet mig home, nosaltres ja del tot, i amb uns patufets rossets que eren aixecats i abraçats per mig poble. Per ells, evidentment, és un moment especial, un dia que sobretot el Bernat que és més gran i conscient de tot el què això representa, tampoc crec que oblidi de la seva ment..."

dimarts, 23 d’abril de 2013

Com el vent, inquiets i lliures


L'Esther i en Xevi són la parella autora del bloc Com el vent, inquiets i lliures on relaten els seus viatges pel món... i inspirats per la frase d'Abraham Lincoln: "Al final, el què importa no son els anys de vida, sinó la vida dels anys" ens porten a indrets tant fascinants com ara a Mongòlia:

"Ara només ens quedarà creuar un altre llac per poder arribar al ger on farem nit, i com que hi arribem amb bastant temps, ens impliquem en els feines quotidianes. Primer arrepleguem els vedells per poder munyir els iacs, la feina consisteix en deixar-los anar d’un en un perquè mamin i estimulin la llet a les mares, un cop estimulades s’agafen els vedells i es tornen a lligar fins que ja s’ha pogut treure la llet suficient per la família, i si voleu saber quanta força te un vedell demaneu-li al Scoth!! (jugador de rugbi, i us prometem que el vedell el va fer suar!!)

La segona feina és recollir el ramat de cabres i fer el mateix per munyir-les, això va ser més fàcil. I la tercera feina és fer la llenya per passar la nit ben calentons, i a dormir aviat que demà començaran les classes per muntar a cavall!! A Mongòlia no hi presses, o sigui que fins havent dinat no ens preparem per muntar, ja estàvem una mica impacients, les indicacions són: dreta, esquerra i shup shup per córrer més... endavant!!

Després de 4 hores pujant muntanyes, creuant boscos i travessant immensos estepes en infinits altiplans arriben al ger on acamparem!! Estem baldats i molt emocionats!! El paisatge és impressionant!!"

dimarts, 16 d’abril de 2013

Fent temps

El bloc Fent temps és un interessant espai ple de bones imatges i relats que ens mostren l'Eli i en Cesc, una parella de viatgers catalans que pensen "que el món té tantes coses amagades i per conèixer que no ens volem quedar a casa. Sovint quan tornem d'un viatge, pensem... on serà el proper?"


L'any 2008 van viatjar pel Sud del Marroc:

"En aquest viatge hem descobert el Sud del Marroc, la part més autèntica del nostre país veí. Sortim de la mítica Marrakech direcció a Ouarzazate, tot atravessant el Gran Atlas, per anar a visitar Kashbahs, Ksars, deserts, palmerars i tota la vida que els envolta. Amb un Fiat Palio de lloguer atravessem la Vall del Dadès, anomenada la Vall de les 1000 Kashbahs des d'on enfilem les Gorges del Dadès i del Todra esquitxades de petits poblets des d'on es pot observar la neu dels cims més alts de l'Atlas. Fem nits a Boumalne du Dadès i Tinerhir.


El recorregut ens porta, passant per pobles emmurallats de fang (ksars), cap a les portes del gran desert del Sàhara, on coneixem les dunes i els Touaregs de Merzouga i Erfoud. Fem carretera sota la serralada del Jebel Sahro on observem oasis i paisatges llunars, passem per Rissani, poble amb un mercat tradicional marroquí ple de vida, i fem cap a Zagora. De camí a Ouarzazate fem parada en pobles fortificats i oasis. De Ouarzazate, passant per Marrakech, anem a Essaouira, poble pescador i de postal. Per acabar, fem parada a Fès, ciutat d'olors, colors i carrers laberíntics.

dimarts, 9 d’abril de 2013

El viatge del Sergi


En Sergi Ferret és l'autor del bloc El viatge del Sergi, creat a principis del 2010 per parlar-nos del seu llarg viatge, més d'un any pel món. I també aquest és l'espai on ens mostra els seus nous viatges i descobriments... però qui és el Sergi ?:

"Dons que us puc explicar sobre mi... Sóc de Tarragona, alt, guapo, simpàtic, i moltes altres imperfeccions que ara no cal dir, oi? Tenia un somni de fer un viatge mes llarg del mes de vacances que de vegades disposem si treballem perquè m'agrada observar la gent, les costums i la manera de funcionar les societats que visito. O sigui que un bon dia vaig veure clar que ho podia fer i m'hi vaig llençar! Vaig deixar la feina, el pis de lloguer i els amics i família a Tarragona i vaig començar a fer camí. Vaig començar un 28 d'abril de 2010 i va acabar un 7 d'octubre de 2011. El bloc m'ha servit perquè els amics (i admiradores) m'anessin seguint i per fer una mena de diari del que veig i de qui conec..."

I podem saber molt més de les seves experiències visitant Malàisia: "Venir a aquesta illa (Pulau Perhentian Kecil ) ja ho tenia mirat desde Tarragona... bàsicament perquè al maig es un bon lloc per fer-hi submarinisme. Vaig arribar el dissabte per la tarda, hem vaig afeitar, i hem vaig apuntar al curs per treure'm el Open Water Dive que et permet fer inmersions fins a 18m de profunditat.


El curs l'he fet amb una noia Noruega i un instructor anglès, i m'ha encantat la sensació de submergir-me i sumbergir-me respirant normalment per aquestes aigües. La segona nit que estava a l'illa, al allotjament on estava vam anar a petar 2 catalans, un basc i un alacantí. També vaig conèixer el Quim, que porta un Bar-restaurant per uns mesos i vam estar parlant d'un projecte que té molt interesant. A veure si l'engega i li surt bè! El curs l'he fet amb 3 dies... full time. I una vegada fet relax, una mica de Snorkeling i nit. Aquesta illa es molt petitona. Hi ha un poble de pescadors molt petit a un extrem i dues platges principals on es concentren allotjaments variats, restaurants, centres de submarinisme i tendes. No hi han carreteres ni carrers. Simplement uns caminets pel mig del bosc frondòs uneix les platges amb el poble. Per arribar a les cales, tens que anar-hi per mar o fer d'aventurer pel bosc..."

dimarts, 2 d’abril de 2013

Un puntal d'Hèrcules


La passió pels viatges ha dut a instal·lar-se des de l'agost del 2012 a l'Eva i la seva parella al Marroc, en concret a Tetuan, i des d'allà van començar a escriure el bloc Un puntal d'Hèrcules per compartir una mica les experiències amb els amics, penjar-hi fotos i descobrir-nos pinzellades d'una altra mirada de la ciutat, la cultura i la seva gent...

Podem llegir una de les seves interessants experiències a l'entrada "L'aventura de la boîte (resum)":

1r acte Dilluns no estava la persona encarregada. És una oficina enorme, però no ho pot fer ningú més. Dimarts no funcionava la connexió a Internet.

2n acte Dimecres tal persona, una senyora, existeix, però en arribar parla per telèfon. Segueix parlant durant, mmm... quinze minuts? La pressa mata. Llavors es disculpa i jo li dic "Cap problema!", perquè no vull córrer riscos. Em pregunta què vull (ja m'ho havia preguntat ahir), i quan ho ha entès em diu que necessita una fotocòpia del passaport. Quasi cau de la cadira quan li dic que la tinc. Òbric parèntesi. Tinc per norma no eixir mai de casa sense el passaport, cent fotos amb fons blanc, cent fotos amb fons blau, l'attestation de recrutement i la presa de possessió de mon mari, el DNI de tota la família, la targeta d'Iberia Plus, el carnet del bingo, el resguard de la sol·licitud del passaport nou, el llibre de família, etc. Tot en original i fotocòpia compulsada, clar. Tanco parèntesi.

3r acte Passen deu minuts més durant els quals la dona ompli formularis en paper groc, en paper blanc i en l'ordinador. Molts formularis. Trau una cartolina rosa d'un calaix, en retalla un trosset i hi escriu el meu nom..." 


dimarts, 26 de març de 2013

Andròmines, ràfegues i altres animals

En Ricard Altés és l'autor del bloc Andròmines, ràfegues i altres animals creat a finals del 2012 i dedicat a mostrar els seus interessos, reflexions, imatges i viatges... on ens parla d'ell mateix:


"Nascut a Barcelona el desembre de 1973, en ple boom de naixements, em plantejo les coses tal com vénen, sense un pla establert, amb la qual cosa sempre estic improvisant. No entenc passar un dia sense escoltar música; quan alço la vista observo des de quin angle puc enquadrar i fer una captura d’aquell moment; quan veig passar un autobús penso en demanar al senyor conductor si es pot desviar de la ruta habitual; quan miro al cel m’imagino que em llenço de cap al fons de no pas on.

I quan sóc a la Terra, em dedico a corregir i traduir textos, a dur bons amics de viatge, a perdre’m per alguna ciutat per captar l’instant, decisiu o no, i a gaudir del poc temps que ens han atorgat..."

I us recomano no perdre's i gaudir de les seves imatges, com les del Tadjikistan, Uzbekistan, Rússia o Geòrgia o dels pensaments com aquest que duu el nom de Cel / Sky / Cielo:

"Per alguns el cel és un lloc de pau i justícia, amb un contingut espiritual. Altres creiem que la justícia s’ha de complir aquí, en el món real i ens conformem a admirar la idea de bellesa i perfecció que alguns han tingut del cel."


dimarts, 19 de març de 2013

Lluny.cat


Avui uns viatges i relats que de ben segur us agradaran: Lluny.cat, però m'estimo més que ells mateixos es presentin:

"Som el Jordi Serra i la Sheila Ferrer de Gironella (Barcelona), uns apassionats dels llargs viatges. Informàtic i geògrafa respectivament, en acabar els estudis ja fa un pila d’anys, vam estar treballant amb l'objectiu clar que quan tinguéssim el suficient estalviat, marxaríem a Sudamèrica fins que els diners s'esgotessin. Finalment, el 2002-2003 vam estar viatjant tot un any per Sudamèrica, i aquí va començar tot… Volta a casa per treballar, estalviar i tornar a marxar, vam vagar per Àsia un altre any sencer. Un bany de cultures descobertes, fronteres creuades i kilòmetres recorreguts, quasi tots per terra, inclús la tornada a Barcelona. Treballar, estalviar i Índia mig any més, més endavant Istambul-Bangladesh també per terra amb salt a Àfrica i Iemen, escapades a Haiti, Sierra Leone…


Per altre banda, els dos últims cops que hem marxat no ho hem fet per viatjar sinó per quedar-nos afincats a Varanasi (India), on estem col•laborant en una Ong de la ciutat. Sembla que la relació està sent positiva per ambdues parts, així que segurament hi anirem cada any a passar-hi una bona temporada, sobretot mentre a la feina del Jordi el permetin seguir treballant totalment a distància, mai millor dit…

Dels nostres primers viatges en parlàvem a la web www.lluny.net, que va morir fa cosa d’un mes per ajuntar-ho tot en aquesta. Teniu ara doncs tota la informació, fotos, videos i relats fins avui, al blog, a l’apartat de viatges o en el llibre "Pel camí més llarg".

De quan som a Catalunya no tenim massa res a explicar, un enganxat a un ordinador, aliè a tot el què ha viscut als confins del món fins que de sobte torna a plantejar-se marxar. I l’altra més del mateix, treballant quasi sempre de monitora o professora més que de res que tingui a veure amb geografia o viatges. En els fons fem el mateix que quan som fora, intentem viure el més proper possible a com ho fan els locals… encara que aquí tots dos sabem que és només una manera de protegir-se d’incomprensions, contradiccions, nostàlgies i altres efectes secundaris dels llargs viatges".

dimarts, 12 de març de 2013

Suc de coco


La Marta i l'Adrià son una parella que després de molt rumiar-s'ho van decidir marxar de viatge durant una temporada, potser tres mesos, potser tres anys, i donar la volta al món, com ens relaten al bloc Suc de Coco. Ara es toben per Laos:

"En els senders que anem desfent, descobrim, disposats en terrasses, els camps de te del tipus Oolong (especialitat de la zona), de cafè i de blat de moro, arbres cirerers, plataners; varis camins rodejats per llarguíssimes canyes de bambú a banda i banda; pobles de tribus tailandeses de muntanya, amb les seves casetes fetes de canyes,... En alguna de les rutes que fem arribem a acumular uns 600 m de desnivell: tot són pics i valls, així que en qualsevol direcció on mirem l’horitzó marca una línia sinuosa.

Després de dedicar varis dies a fer tots els senders del dret i del revés, decidim llogar una motoreta per arribar als racons més allunyats (200 THB = 5€/dia). La pobre no té massa potència i quan toca fer una pujada de les que ens trobem pel camí, pràcticament no arriba als 5 km/h, vaja, que caminant aniríem més ràpid... així que semblem 2 “formigues atòmiques” circulant a càmera lenta..."

I si voleu saber més de qui son aquesta parella viatgera podeu veure el seu vídeo:


Qui som from Suc de Coco on Vimeo.

dimarts, 5 de març de 2013

La meva volta al món

En Jordi Roca Viladrich és l'autor del bloc La meva volta al món, el seu viatge de prop de tres anys arreu del planeta que va finalitzar al març del 2010:



"Quina sensació més estranya, escriure des de casa, no utilitzar qualsevol ordinador, qualsevol cyber, o aprofitar un viatge en bus per escriure les meves impressions… si, ja he tornat a casa! Després de 2 anys i 7 mesos, un total de 940 dies pel món, i es diuen aviat!! I em resulta difícil escriure aquest post, escriure pot ser les últimes paraules d'aquest Bloc, que començava com un experiment i al final ha estat tota una eina pel meu viatge. Sobretot per escriure les meves memòries, per recordar tot el que hauré viscut, per fer constància de les meves experiències i plasmar-ho en un munt de fotos. Si miro enrere ara mateix, ja quasi ni me'n recordo dels primers mesos, aquells inicis per Rússia i quan m'endinsava al continent asiàtic, menys mal del Bloc que em recorda els noms de les persones, les experiències viscudes i aquelles imatges memorables..."

Val la pena llegir el seu resum del viatge per després endinsar-se i gaudir de cadascuna de les seves entrades plenes d'expereriències i informacions, entre elles volia destacar la seva estada a l'Argentina a la recerca de l'Antàtida:


"Llavors el meu últim país, Argentina… que vaig recórrer una mica i sempre amb la intenció d'acabar a Ushuaia. La ciutat on m'hi he estat més temps, 8 mesos! I el meu principal i darrer destí, les portes de l'Antàrtida. Com deia abans vaig tenir molta sort, hi vaig poder anar en un veler que va ser una passada de viatge. Tot gràcies a SIM Expeditions, una família encantadora que em va acollir i que va ser tota una experiència treballar amb ells. També gràcies a uns catalans, que em van oferir feina a l'Hotel Campanilla, i em va permetre passar l'hivern a la Fi del Món i esperar la meva sort austral. Quasi m'emporto més records de la gent que dels pingüins que vaig veure en el que serà el viatge de la meva vida. L'Antàrtida i aquesta volta al món, que m'ha fet feliç i gaudir d'experiències increïbles, úniques… així l'he viscut i així la recordaré per sempre..."


dimarts, 26 de febrer de 2013

Freds els peus


Com els seus dos autors ens expliquen: "Freds els peus és el que no volem tenir la Maria i el Pere, que portàvem tres anys donant-li voltes a aquesta parada tècnica, a aquest any sabàtic, que dedicarem al continent asiàtic. Hem començat per l'Índia, passarem pel Nepal, anirem cap al sud est d'Àsia i esperem arribar fins a Nova Zelanda i Austràlia, qui sap si més enllà... Aquest és un projecte a quatre peus que gaudeixen de les noves experiències, dels nous llocs i les seves gents. Volem dedicar temps a les nostres inquietuds conegudes i, si pot ser, descobrir-ne de noves. Esperem que gaudiu tant com nosaltres d'aquest quadern de viatge !!!"

Ara els trobem per l'Índia, així que res millor que gaudir d'una entrada dedicada a Udaipur:

"Ja en l’entrada anterior i quasi només arribats a la Venècia de la Índia (així és com li diuen per aquí a Udaipur) les sensacions respecte la ciutat van ser bones, però després de 6 dies, a part de reafirmar-ho, afegim que encara ens ha agradat més el seu ritme i els seus racons; i aquest ha estat el dia a dia de fredselspeus per Udaipur, deixar-se portar per la ciutat sense massa res concret a fer però empapant cada petit porus del nostre cos d’aquesta atmosfera especial.


Lectures a la vora dels ghats, menjars sans i deliciosos al Millets of Mewar (si algú passa per Udaipur que no es perdi aquest restaurant, no només pel menjar que hi fan sinó per la filosofia de tot l’espai!!), compartir aventures i desventures amb Shania, Ari i Lorenzo, el trio Uruguaià amb el què hem coincidit aquests dies i amb el qual hem compartit la nostra segona cervesa del viatge, o intentar intercanviar llibres i guies i viure algun que altre moment  inversemblant…però això és digne d’un punt i a part..."

dimarts, 19 de febrer de 2013

Globetour


Jan Bover i Alexandra Chirac han estat 5 anys viatjant per tot el món, visitant uns 85 països, molts d’ells amb autocaravana, incloent Europa, África, Orient mitjà i Àsia. Però també van saber aparcar aquest confortable mitjà de transport i agafar les motxilles per a visitar el sud-est asiàtic i Nord i Centre Amèrica. Després de cinc anys, encara els faltava un altre any per a visitar Sud Amèrica, però a Costa Rica van dir prou i van tornar, ben contents d’iniciar una nova vida sedentària i tot plegat ens ho expliquen en el bloc Globetour.

Podeu saber una mica més del seu viatge llegint entrades com aquesta dedicada a Ometepe a Nicaragua:

"De camí cap a Rivas, el paisatge de planes cultivades estenent-se entre pujols feréstecs em va fer recordar més la meva estada de feia 20 anys a Nicaragua, quan havia estat allotjat en diverses cooperatives agrícoles. Fins i tot, vaig recordar que una de les cooperatives agrícoles es trobava a Potosí, per on va passar l´autobús, des d´on es gaudia de la mateixa meravellosa vista del volcà de l´illa de Ometepe, elevant-se per sobre les plantacions de baners, uns pocs dels quals vaig plantar 20 anys enrere. Mentre l´autobús seguia avançant, la meva memòria aflorava les fantàstiques experiències que vaig viure, les quals em van arrelar en mi, provocant-me el desig de descobrir el món que finalment em va convertir en un viatger quan en vaig tenir l´oportunitat.


De Rivas, vam agafar un vaixell cap a l´illa d´Ometepe, creuant un enfurismat llac de Nicaragua. Vaig comentar al capità que el llac estava molt mogut però aquest em va dir que no, que a vegades estava molt pitjor, que fins i tot havia bolcat algun vaixell, encara que la causa principal havia estat la mala distribució de la seva càrrega. Vaig preguntar si els taurons del llac estaven en perill d´extinció, perquè havia recordat que ho estaven 20 anys enrere, però el capità em va dir que no, tot i que també n´havien prohibit la seva pesca. A continuació em va explicar que els taurons del llac no acostumen a atacar a les persones, però que un seu oncle va ser mossegat a la cuixa fa anys per un tauró, mentre pescava. Després vaig llegir que els taurons del llac Nicaragua en realitat son taurons del carib que pugen a contracorrent pel riu san Juan, i que s´han reportat casos de taurons vistos al llac i 7 o 11 dies més tard vistos al mar, i a l´inversa..."
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...