dimarts, 29 de gener de 2013

El Racó Viatger de Mariló

El Racó Viatger de Mariló és l'interessant espai de Mariló Sanz que des d'Aielo de Malferit a la comarca de la Vall d'Albaida (València) ens presenta les seves passions: els viatges, la literatura, la música i el cinema. Com l'autora ens presenta:  "Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament... has de continuar llegint. Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta... este és un bon moment. Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món... avant continua. El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir..."


Bé, especialment us volia recomanar la secció dedicada a "ressenyes literàries i de cine..."  i la secció dedicada a "pensaments viatgers" i ara us deixo amb una entrada dedicada a la Ciutat sagrada de Beni Isguen a Algèria:

"Entre roques, al sud del país algerià, a la vall M’zab, es troben unes ciutats peculiars, abans n’eren set, ara en queden cinc. Les cases estan pintades d’un colors concrets pensant en la funcionalitat: de color blau per espantar els mosquits, de color blanc per minorar el calor i de color ocre per homogeneïtat amb l’arena del desert que està tan present.

Sempre dic que tot té prespectives diferents segons qui ho mira. Este cas també. D’una d’estes ciutats visitades vaig eixir trasbalsada. Va ser a l’anomenada ciutat santa de Beni Isguen. Ciutat emmurallada, tancada amb pany i forrellat a certes hores del dia. Ciutat on està prohibit fer de tot. La meua curta estada estigué en tot moment controlada. Un guia ens dirigia a tot el reduït grup d’estrangers que anàvem junts, dient què anàvem a fer cada minut. 
 
 
Va ser un xoc veure l’intransigent actitud front als viatgers forasters que s’atreveixen a envair els seus carrers tancats al món. I n’arriben, pocs però se’n veuen. Nosaltres érem un exemple. Sols creuar la muralla d’entrada, els individus de fora que no sabem de les normes que regeixen la comunitat, ens trobem amb un individu qui explica com s’ha d’actuar per no ofendre els creients vilatans locals. Els forasters podem caure en una falta greu si no ens ajustem a les lleis complides metòdicament des del segle XI, quan s’hi instal•laren els primers fanàtics integrants d’esta secta m’zabita..."

dimarts, 22 de gener de 2013

Diari del viatger


La Montse Jorba i el Marc Canals són la parella autora del bloc Diari del viatger dedicat a relatar els seus viatges pel món en llocs com Cambodja, Oman, Nova Zelanda, Uganda o Romania i darrerament a Xile on en Marc ha estat traslladat per raons de treball i on ens expliquen tot allò que van vivint i els nous descobriments viatgers...

"Avui seguim amb el nostre cotxe de lloguer petit i baixet però que ha donat la talla per una excursió de muntanya! Hem anat al Cajón del Maipo, Andes endins, aprop de la frontera amb Argentina. A tant sols 25 km al sud-est de Santiago hi ha la Reserva Natural del Cajón del Maipo, preciós per fer activitats de muntanya. Els caps de setmana diuen que està ben ple, però avui dijous ens el trobem ben tranquil.

Anem fins a San José de Maipo, que seria una espècie de Sort. Seria el camp base o punt d'atac per endinsar-se a la vall, ja que hi ha la gran majoria d'allotjaments, restaurants, la darrera benzinera de la zona, supermercats, ... abans de practicar rafting, trekking, escalada, esquí o qualsevol de les moltes activitats que s'ofereixen. Resseguim la vall del riu Volcan, on passats 2 km des del poble de San Gabriel s'acaba l'asfalt.

A San Gabriel hi han els pacos (la policia) i cal anar documentat perquè és parada segura donada la proximitat amb la frontera Argentina, així com el control de cadenes pel cotxe en cas de neu (a nosaltres ens han demanat passaports i carnet de conduir). Per la empolsegada i sotregada pista de terra, més que cotxes ens creuem amb grans camions de terres i és que en tota la vall hi ha importants explotacions d'àrids. La polseguera és important, que no els obliguen a regar els camins o que ?"

dimarts, 15 de gener de 2013

Guirilejant


La Neus Sanchis i Montiel és l'autora del bloc Guirilejant, el blog dels viatges amb pressupost ajustat,  que ens porta des de Berlin a Nova York, o des de Porto a Oxford, o des de Chicago a... i el per què de tot plegat ens ho explica la seva pròpia autora:

"Viatjar és una de les meues passions. Ja m'agradaria fer-ho més però fins que no em toque l'euromillones ens hem de conformar amb el que fem. Aquest blog pretén ser només el recull de les meues vacances, amb les rutes que hem fet i el que hem visitat. També voldria aportar alguns consells, basant-me amb les meues experiències, el que m'he trobat, el que crec que hem fet bé i el que no tant.

Vaig començar el blog fa un parell d'anys, però per qüestions de temps el vaig deixar molt aparcat. Ara l'he recuperat, recordant viatges passats que he fet amb el meu company o amb amics. Hi ha voltes, sobretot dels que fa més temps que he fet, que la memòria em falla, per això pot ser ser que la informació siga més vaga.

La qüestió del pressupost ajustat s'ha de concretar. Busquem sempre el millor preu dels bitllets d'avió però intentat dins del possible eixir pel matí i tornar per la vesprada - per a aprofitar més el temps. Pel que fa a l'hotel, ens allotgem en establiments modestos, però una miqueta confortables. En podríem trobar de més barats, però ja no estem per a compartir habitació amb 10 persones més o no tindre bany propi. I també intentem que siguen cèntrics o pròxims al centre. És per això que no acostume a posar el nom dels hotels i recomane que cadascú faça una cerca per internet (amb webs com booking o venere) i trie el que millor s'adapte al seu pressupost i als seus gustos. Òbviament, però, si em voleu demanar a quins he anat, facilitaré tota la informació possible..."

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...