dimarts, 26 de febrer de 2013

Freds els peus


Com els seus dos autors ens expliquen: "Freds els peus és el que no volem tenir la Maria i el Pere, que portàvem tres anys donant-li voltes a aquesta parada tècnica, a aquest any sabàtic, que dedicarem al continent asiàtic. Hem començat per l'Índia, passarem pel Nepal, anirem cap al sud est d'Àsia i esperem arribar fins a Nova Zelanda i Austràlia, qui sap si més enllà... Aquest és un projecte a quatre peus que gaudeixen de les noves experiències, dels nous llocs i les seves gents. Volem dedicar temps a les nostres inquietuds conegudes i, si pot ser, descobrir-ne de noves. Esperem que gaudiu tant com nosaltres d'aquest quadern de viatge !!!"

Ara els trobem per l'Índia, així que res millor que gaudir d'una entrada dedicada a Udaipur:

"Ja en l’entrada anterior i quasi només arribats a la Venècia de la Índia (així és com li diuen per aquí a Udaipur) les sensacions respecte la ciutat van ser bones, però després de 6 dies, a part de reafirmar-ho, afegim que encara ens ha agradat més el seu ritme i els seus racons; i aquest ha estat el dia a dia de fredselspeus per Udaipur, deixar-se portar per la ciutat sense massa res concret a fer però empapant cada petit porus del nostre cos d’aquesta atmosfera especial.


Lectures a la vora dels ghats, menjars sans i deliciosos al Millets of Mewar (si algú passa per Udaipur que no es perdi aquest restaurant, no només pel menjar que hi fan sinó per la filosofia de tot l’espai!!), compartir aventures i desventures amb Shania, Ari i Lorenzo, el trio Uruguaià amb el què hem coincidit aquests dies i amb el qual hem compartit la nostra segona cervesa del viatge, o intentar intercanviar llibres i guies i viure algun que altre moment  inversemblant…però això és digne d’un punt i a part..."

dimarts, 19 de febrer de 2013

Globetour


Jan Bover i Alexandra Chirac han estat 5 anys viatjant per tot el món, visitant uns 85 països, molts d’ells amb autocaravana, incloent Europa, África, Orient mitjà i Àsia. Però també van saber aparcar aquest confortable mitjà de transport i agafar les motxilles per a visitar el sud-est asiàtic i Nord i Centre Amèrica. Després de cinc anys, encara els faltava un altre any per a visitar Sud Amèrica, però a Costa Rica van dir prou i van tornar, ben contents d’iniciar una nova vida sedentària i tot plegat ens ho expliquen en el bloc Globetour.

Podeu saber una mica més del seu viatge llegint entrades com aquesta dedicada a Ometepe a Nicaragua:

"De camí cap a Rivas, el paisatge de planes cultivades estenent-se entre pujols feréstecs em va fer recordar més la meva estada de feia 20 anys a Nicaragua, quan havia estat allotjat en diverses cooperatives agrícoles. Fins i tot, vaig recordar que una de les cooperatives agrícoles es trobava a Potosí, per on va passar l´autobús, des d´on es gaudia de la mateixa meravellosa vista del volcà de l´illa de Ometepe, elevant-se per sobre les plantacions de baners, uns pocs dels quals vaig plantar 20 anys enrere. Mentre l´autobús seguia avançant, la meva memòria aflorava les fantàstiques experiències que vaig viure, les quals em van arrelar en mi, provocant-me el desig de descobrir el món que finalment em va convertir en un viatger quan en vaig tenir l´oportunitat.


De Rivas, vam agafar un vaixell cap a l´illa d´Ometepe, creuant un enfurismat llac de Nicaragua. Vaig comentar al capità que el llac estava molt mogut però aquest em va dir que no, que a vegades estava molt pitjor, que fins i tot havia bolcat algun vaixell, encara que la causa principal havia estat la mala distribució de la seva càrrega. Vaig preguntar si els taurons del llac estaven en perill d´extinció, perquè havia recordat que ho estaven 20 anys enrere, però el capità em va dir que no, tot i que també n´havien prohibit la seva pesca. A continuació em va explicar que els taurons del llac no acostumen a atacar a les persones, però que un seu oncle va ser mossegat a la cuixa fa anys per un tauró, mentre pescava. Després vaig llegir que els taurons del llac Nicaragua en realitat son taurons del carib que pugen a contracorrent pel riu san Juan, i que s´han reportat casos de taurons vistos al llac i 7 o 11 dies més tard vistos al mar, i a l´inversa..."

dimarts, 12 de febrer de 2013

Quaderns de bitàcola

 
Quaderns de Bitàcola és l'interesant bloc de dos grans viatgers, la Cèlia i l'Enric, que va estar guardonat amb el Premi Bloc Catalunya al millor bloc de Turisme i viatges 2012.  I res millor que llegir la seva presentació per saber una mica més de la seva passió:

"Celia i Enric, interiorista i bibliotecari de formació, “navegants” de vocació. En els darrers anys hem compartit ruta i navegat junts per aigües de quatre continents fent escala en diversos països d’Europa i ports de terres llunyanes de la Xina (Tibet), Mongòlia, el Japó, la Índia, el Nepal, Israel (Palestina), Etiòpia, el Marroc, Egipte, els Estats Units, Cuba i Brasil. Al 2011 vam decidir emprendre el “gran viatge” i donar la volta al món en 200 dies.

Un quadern de bitàcola és aquell document on el capità del vaixell apunta les principals decisions que pren durant el viatge amb l'objectiu de deixar constància per escrit de tot allò que marca el trajecte, de manera que posteriorment es pugui reconstruir la ruta i resseguir tots aquells passos que s'han donat per arribar a bon port. Volem que aquest bloc es transformi en el petit quadern de bitàcola de les nostres aventures. Ens voleu acompanyar? ;-)"


Avui us recomano una de les entrades dedicades Mongòlia, amb el títol Karakorum, de capital de Gengis Khan a monestir budista:

"A Mongòlia de paisatges naturals tot el que vulgueu però de monuments, temples o palaus ben poca cosa. De fet ja entra en la lògica que en un país de nòmades, poques edificacions històriques s’hi puguin trobar... Si a això hi afegim que l’època daurada de l’imperi mongol va ser un vist i no vist i que els comunistes es van carregar els antics monestirs budistes, poques construccions històriques i monuments queden que puguin ser d’interès pel viatger.

Justament avui hem anat fins a Karakorum, el que podríem definir com el lloc més històric i monumental del país. Aquí va ser on al segle XIII Gengis Khan va establir la seva base i on el seu fill Ögedei va ordenar la construcció de la capital de l’imperi mongol i aquí també és on trobem Erdene Zuu, el que va ser el primer monestir budista del país. Ara bé, més que veure i admirar grans palaus i temples, el que hem fet és imaginar el que allò devia d’arribar a ser..."

dimarts, 5 de febrer de 2013

Més enllà



Més enllà és el fantàstic bloc de la Núria Borràs (autora també de Pels camins del Món) i el Lluís Bono, un espai de viatges amb informació en forma de guies per al viatger independent i fotografies dels llocs visitats des de fa prop de deu anys on a més podeu trobar relats, consells, belles imatges o literatura viatgera.


Avui es recomano una entrada dedicada a Gaziantep, el jaciment romà de Zeugma a Turquia que de ben segur us agradarà tant per la seva informació com per les imatges:

"Gaziantep és una ciutat que s’ha situat als mapes turístics arrel de la descoberta de nombrosos mosaics al jaciment romà de Zeugma, a pocs kilòmetres de la ciutat, durant les obres de construcció de la presa de Birecik.

Els mosaics més propers a l’aigua van haver de ser desenterrats amb un marge escàs de temps – alguns en menys de 24 hores – ja que les obres de la presa mai es van aturar i el nivell de l’aigua pujava a diari. Així que és fàcil entendre que sota les aigües deuen haver encara més tresors arqueològics que probablement s’hauran perdut per sempre més.

Veient això, un arriba a la conclusió que llocs tant macos com Hasankeyf, que porten anys lluitant per no perdre el seu ric patrimoni sota les aigues del Tigris, tenen aquesta guerra perduda amb el govern turc. La visita comença amb un audiovisual que il·lustra la prospera història de la vila romana de Zeugma, que fou destruïda per causes naturals i la seva desaparició sota les aigües per la construcció de la presa.

Després d’aquesta explicació un es perd entre les sales, banys i columnes, contemplant els magnífics mosaics fets amb petites tessel·les de colors. Dediquem la tarda a perdre’ns pel basar i els voltants de la kale, tot molt restaurat i al nostre parer, bastant turístic. Però turístic turc perquè d’occidentals no en veiem enlloc..."




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...