dimarts, 26 de març de 2013

Andròmines, ràfegues i altres animals

En Ricard Altés és l'autor del bloc Andròmines, ràfegues i altres animals creat a finals del 2012 i dedicat a mostrar els seus interessos, reflexions, imatges i viatges... on ens parla d'ell mateix:


"Nascut a Barcelona el desembre de 1973, en ple boom de naixements, em plantejo les coses tal com vénen, sense un pla establert, amb la qual cosa sempre estic improvisant. No entenc passar un dia sense escoltar música; quan alço la vista observo des de quin angle puc enquadrar i fer una captura d’aquell moment; quan veig passar un autobús penso en demanar al senyor conductor si es pot desviar de la ruta habitual; quan miro al cel m’imagino que em llenço de cap al fons de no pas on.

I quan sóc a la Terra, em dedico a corregir i traduir textos, a dur bons amics de viatge, a perdre’m per alguna ciutat per captar l’instant, decisiu o no, i a gaudir del poc temps que ens han atorgat..."

I us recomano no perdre's i gaudir de les seves imatges, com les del Tadjikistan, Uzbekistan, Rússia o Geòrgia o dels pensaments com aquest que duu el nom de Cel / Sky / Cielo:

"Per alguns el cel és un lloc de pau i justícia, amb un contingut espiritual. Altres creiem que la justícia s’ha de complir aquí, en el món real i ens conformem a admirar la idea de bellesa i perfecció que alguns han tingut del cel."


dimarts, 19 de març de 2013

Lluny.cat


Avui uns viatges i relats que de ben segur us agradaran: Lluny.cat, però m'estimo més que ells mateixos es presentin:

"Som el Jordi Serra i la Sheila Ferrer de Gironella (Barcelona), uns apassionats dels llargs viatges. Informàtic i geògrafa respectivament, en acabar els estudis ja fa un pila d’anys, vam estar treballant amb l'objectiu clar que quan tinguéssim el suficient estalviat, marxaríem a Sudamèrica fins que els diners s'esgotessin. Finalment, el 2002-2003 vam estar viatjant tot un any per Sudamèrica, i aquí va començar tot… Volta a casa per treballar, estalviar i tornar a marxar, vam vagar per Àsia un altre any sencer. Un bany de cultures descobertes, fronteres creuades i kilòmetres recorreguts, quasi tots per terra, inclús la tornada a Barcelona. Treballar, estalviar i Índia mig any més, més endavant Istambul-Bangladesh també per terra amb salt a Àfrica i Iemen, escapades a Haiti, Sierra Leone…


Per altre banda, els dos últims cops que hem marxat no ho hem fet per viatjar sinó per quedar-nos afincats a Varanasi (India), on estem col•laborant en una Ong de la ciutat. Sembla que la relació està sent positiva per ambdues parts, així que segurament hi anirem cada any a passar-hi una bona temporada, sobretot mentre a la feina del Jordi el permetin seguir treballant totalment a distància, mai millor dit…

Dels nostres primers viatges en parlàvem a la web www.lluny.net, que va morir fa cosa d’un mes per ajuntar-ho tot en aquesta. Teniu ara doncs tota la informació, fotos, videos i relats fins avui, al blog, a l’apartat de viatges o en el llibre "Pel camí més llarg".

De quan som a Catalunya no tenim massa res a explicar, un enganxat a un ordinador, aliè a tot el què ha viscut als confins del món fins que de sobte torna a plantejar-se marxar. I l’altra més del mateix, treballant quasi sempre de monitora o professora més que de res que tingui a veure amb geografia o viatges. En els fons fem el mateix que quan som fora, intentem viure el més proper possible a com ho fan els locals… encara que aquí tots dos sabem que és només una manera de protegir-se d’incomprensions, contradiccions, nostàlgies i altres efectes secundaris dels llargs viatges".

dimarts, 12 de març de 2013

Suc de coco


La Marta i l'Adrià son una parella que després de molt rumiar-s'ho van decidir marxar de viatge durant una temporada, potser tres mesos, potser tres anys, i donar la volta al món, com ens relaten al bloc Suc de Coco. Ara es toben per Laos:

"En els senders que anem desfent, descobrim, disposats en terrasses, els camps de te del tipus Oolong (especialitat de la zona), de cafè i de blat de moro, arbres cirerers, plataners; varis camins rodejats per llarguíssimes canyes de bambú a banda i banda; pobles de tribus tailandeses de muntanya, amb les seves casetes fetes de canyes,... En alguna de les rutes que fem arribem a acumular uns 600 m de desnivell: tot són pics i valls, així que en qualsevol direcció on mirem l’horitzó marca una línia sinuosa.

Després de dedicar varis dies a fer tots els senders del dret i del revés, decidim llogar una motoreta per arribar als racons més allunyats (200 THB = 5€/dia). La pobre no té massa potència i quan toca fer una pujada de les que ens trobem pel camí, pràcticament no arriba als 5 km/h, vaja, que caminant aniríem més ràpid... així que semblem 2 “formigues atòmiques” circulant a càmera lenta..."

I si voleu saber més de qui son aquesta parella viatgera podeu veure el seu vídeo:


Qui som from Suc de Coco on Vimeo.

dimarts, 5 de març de 2013

La meva volta al món

En Jordi Roca Viladrich és l'autor del bloc La meva volta al món, el seu viatge de prop de tres anys arreu del planeta que va finalitzar al març del 2010:



"Quina sensació més estranya, escriure des de casa, no utilitzar qualsevol ordinador, qualsevol cyber, o aprofitar un viatge en bus per escriure les meves impressions… si, ja he tornat a casa! Després de 2 anys i 7 mesos, un total de 940 dies pel món, i es diuen aviat!! I em resulta difícil escriure aquest post, escriure pot ser les últimes paraules d'aquest Bloc, que començava com un experiment i al final ha estat tota una eina pel meu viatge. Sobretot per escriure les meves memòries, per recordar tot el que hauré viscut, per fer constància de les meves experiències i plasmar-ho en un munt de fotos. Si miro enrere ara mateix, ja quasi ni me'n recordo dels primers mesos, aquells inicis per Rússia i quan m'endinsava al continent asiàtic, menys mal del Bloc que em recorda els noms de les persones, les experiències viscudes i aquelles imatges memorables..."

Val la pena llegir el seu resum del viatge per després endinsar-se i gaudir de cadascuna de les seves entrades plenes d'expereriències i informacions, entre elles volia destacar la seva estada a l'Argentina a la recerca de l'Antàtida:


"Llavors el meu últim país, Argentina… que vaig recórrer una mica i sempre amb la intenció d'acabar a Ushuaia. La ciutat on m'hi he estat més temps, 8 mesos! I el meu principal i darrer destí, les portes de l'Antàrtida. Com deia abans vaig tenir molta sort, hi vaig poder anar en un veler que va ser una passada de viatge. Tot gràcies a SIM Expeditions, una família encantadora que em va acollir i que va ser tota una experiència treballar amb ells. També gràcies a uns catalans, que em van oferir feina a l'Hotel Campanilla, i em va permetre passar l'hivern a la Fi del Món i esperar la meva sort austral. Quasi m'emporto més records de la gent que dels pingüins que vaig veure en el que serà el viatge de la meva vida. L'Antàrtida i aquesta volta al món, que m'ha fet feliç i gaudir d'experiències increïbles, úniques… així l'he viscut i així la recordaré per sempre..."


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...