dimarts, 30 d’abril de 2013

La volta al món en família


Voltaalmon.cat és el web que serveix per explicar la història que estan vivint l’Albert, la Karina, el Bernat i l’Abril,  els quatre membres d’una família que està fent la volta al món on podem trobar trobar una gran quantitat de fotos, històries, entrevistes i visites a escoles. Ara es troben a l'Índia on han visitat la Fundació Vicenç Ferrer després d'haver viatjat per Singapur, Malàisia, Indonèsia, Vietnam, Laos, Tailàndia, Cambodja, Birmània i Sri Lanka...

"La visita a la casa del nen apadrinat és una de les experiències especials que tot visitant al RDT pot viure dins de les activitats organitzades per mostrar els innombrables beneficis socials que ofereix la Fundació Vicenç Ferrer. L’apadrinament és una simbologia personificada que ajuda a sortir de la pobresa a un gran col·lectiu discriminat d’aquesta societat tan sectària i cobrir-los en l’aspecte sanitari, educació, microcrèdits, per tal d’anar millorant les seves inicialment molt precàries condicions de vida. Tot i això, l’apadrinament en sí comporta uns beneficis extres directament al nen i a la seva família, una família que parteix d’unes condicions molt i molt bàsiques.

10 anys després i tornem a entrar al poble (aproximadament d’uns 3000 habitants i situat a uns 40 minuts d’Anantapur), atravessant carrers desestructurats de terra i plens de bots, amb cases precàries, animals per tot arreu, enmig d’una terra seca i desagraïda. Ja a l’arribar, tot un seguit de gent ja estaven a l’espera, drets mig conversant, formant un grup de persones amb més colors vius que l’habitual. Enmig d’ells veiem un rostre conegut, una cara alegre, la seva mare amb la mateixa il·lusió que ens va transmetre durant la nostra primera visita.


Al darrera, un Shivakumar fet un home, 17 anys amb salut l’han convertit amb un noi fort i fibrat, i amb un somriure preciós heredat de la seva mare. De la multitud finalment trobem a un pare més tímid i relegat a un segon o inclús tercer pla, curiosos veïns, familiars varis i uns tiets omnipresents. Les abraçades es multiplicaven, i sobretot en aquesta ocasió, que ja érem 4 en aquesta experiència.

El Shivakumar entregadíssim i amb una intensitat en els braços que encongia encara més la nostra sensibilitat del moment. Era una sensació que barrejava la pròpia emoció de la visita amb el fet que ja havia passat una dècada d’aquella trobada amb un nen petit i innocent. Una dècada on ell s’ha fet mig home, nosaltres ja del tot, i amb uns patufets rossets que eren aixecats i abraçats per mig poble. Per ells, evidentment, és un moment especial, un dia que sobretot el Bernat que és més gran i conscient de tot el què això representa, tampoc crec que oblidi de la seva ment..."

dimarts, 23 d’abril de 2013

Com el vent, inquiets i lliures


L'Esther i en Xevi són la parella autora del bloc Com el vent, inquiets i lliures on relaten els seus viatges pel món... i inspirats per la frase d'Abraham Lincoln: "Al final, el què importa no son els anys de vida, sinó la vida dels anys" ens porten a indrets tant fascinants com ara a Mongòlia:

"Ara només ens quedarà creuar un altre llac per poder arribar al ger on farem nit, i com que hi arribem amb bastant temps, ens impliquem en els feines quotidianes. Primer arrepleguem els vedells per poder munyir els iacs, la feina consisteix en deixar-los anar d’un en un perquè mamin i estimulin la llet a les mares, un cop estimulades s’agafen els vedells i es tornen a lligar fins que ja s’ha pogut treure la llet suficient per la família, i si voleu saber quanta força te un vedell demaneu-li al Scoth!! (jugador de rugbi, i us prometem que el vedell el va fer suar!!)

La segona feina és recollir el ramat de cabres i fer el mateix per munyir-les, això va ser més fàcil. I la tercera feina és fer la llenya per passar la nit ben calentons, i a dormir aviat que demà començaran les classes per muntar a cavall!! A Mongòlia no hi presses, o sigui que fins havent dinat no ens preparem per muntar, ja estàvem una mica impacients, les indicacions són: dreta, esquerra i shup shup per córrer més... endavant!!

Després de 4 hores pujant muntanyes, creuant boscos i travessant immensos estepes en infinits altiplans arriben al ger on acamparem!! Estem baldats i molt emocionats!! El paisatge és impressionant!!"

dimarts, 16 d’abril de 2013

Fent temps

El bloc Fent temps és un interessant espai ple de bones imatges i relats que ens mostren l'Eli i en Cesc, una parella de viatgers catalans que pensen "que el món té tantes coses amagades i per conèixer que no ens volem quedar a casa. Sovint quan tornem d'un viatge, pensem... on serà el proper?"


L'any 2008 van viatjar pel Sud del Marroc:

"En aquest viatge hem descobert el Sud del Marroc, la part més autèntica del nostre país veí. Sortim de la mítica Marrakech direcció a Ouarzazate, tot atravessant el Gran Atlas, per anar a visitar Kashbahs, Ksars, deserts, palmerars i tota la vida que els envolta. Amb un Fiat Palio de lloguer atravessem la Vall del Dadès, anomenada la Vall de les 1000 Kashbahs des d'on enfilem les Gorges del Dadès i del Todra esquitxades de petits poblets des d'on es pot observar la neu dels cims més alts de l'Atlas. Fem nits a Boumalne du Dadès i Tinerhir.


El recorregut ens porta, passant per pobles emmurallats de fang (ksars), cap a les portes del gran desert del Sàhara, on coneixem les dunes i els Touaregs de Merzouga i Erfoud. Fem carretera sota la serralada del Jebel Sahro on observem oasis i paisatges llunars, passem per Rissani, poble amb un mercat tradicional marroquí ple de vida, i fem cap a Zagora. De camí a Ouarzazate fem parada en pobles fortificats i oasis. De Ouarzazate, passant per Marrakech, anem a Essaouira, poble pescador i de postal. Per acabar, fem parada a Fès, ciutat d'olors, colors i carrers laberíntics.

dimarts, 9 d’abril de 2013

El viatge del Sergi


En Sergi Ferret és l'autor del bloc El viatge del Sergi, creat a principis del 2010 per parlar-nos del seu llarg viatge, més d'un any pel món. I també aquest és l'espai on ens mostra els seus nous viatges i descobriments... però qui és el Sergi ?:

"Dons que us puc explicar sobre mi... Sóc de Tarragona, alt, guapo, simpàtic, i moltes altres imperfeccions que ara no cal dir, oi? Tenia un somni de fer un viatge mes llarg del mes de vacances que de vegades disposem si treballem perquè m'agrada observar la gent, les costums i la manera de funcionar les societats que visito. O sigui que un bon dia vaig veure clar que ho podia fer i m'hi vaig llençar! Vaig deixar la feina, el pis de lloguer i els amics i família a Tarragona i vaig començar a fer camí. Vaig començar un 28 d'abril de 2010 i va acabar un 7 d'octubre de 2011. El bloc m'ha servit perquè els amics (i admiradores) m'anessin seguint i per fer una mena de diari del que veig i de qui conec..."

I podem saber molt més de les seves experiències visitant Malàisia: "Venir a aquesta illa (Pulau Perhentian Kecil ) ja ho tenia mirat desde Tarragona... bàsicament perquè al maig es un bon lloc per fer-hi submarinisme. Vaig arribar el dissabte per la tarda, hem vaig afeitar, i hem vaig apuntar al curs per treure'm el Open Water Dive que et permet fer inmersions fins a 18m de profunditat.


El curs l'he fet amb una noia Noruega i un instructor anglès, i m'ha encantat la sensació de submergir-me i sumbergir-me respirant normalment per aquestes aigües. La segona nit que estava a l'illa, al allotjament on estava vam anar a petar 2 catalans, un basc i un alacantí. També vaig conèixer el Quim, que porta un Bar-restaurant per uns mesos i vam estar parlant d'un projecte que té molt interesant. A veure si l'engega i li surt bè! El curs l'he fet amb 3 dies... full time. I una vegada fet relax, una mica de Snorkeling i nit. Aquesta illa es molt petitona. Hi ha un poble de pescadors molt petit a un extrem i dues platges principals on es concentren allotjaments variats, restaurants, centres de submarinisme i tendes. No hi han carreteres ni carrers. Simplement uns caminets pel mig del bosc frondòs uneix les platges amb el poble. Per arribar a les cales, tens que anar-hi per mar o fer d'aventurer pel bosc..."

dimarts, 2 d’abril de 2013

Un puntal d'Hèrcules


La passió pels viatges ha dut a instal·lar-se des de l'agost del 2012 a l'Eva i la seva parella al Marroc, en concret a Tetuan, i des d'allà van començar a escriure el bloc Un puntal d'Hèrcules per compartir una mica les experiències amb els amics, penjar-hi fotos i descobrir-nos pinzellades d'una altra mirada de la ciutat, la cultura i la seva gent...

Podem llegir una de les seves interessants experiències a l'entrada "L'aventura de la boîte (resum)":

1r acte Dilluns no estava la persona encarregada. És una oficina enorme, però no ho pot fer ningú més. Dimarts no funcionava la connexió a Internet.

2n acte Dimecres tal persona, una senyora, existeix, però en arribar parla per telèfon. Segueix parlant durant, mmm... quinze minuts? La pressa mata. Llavors es disculpa i jo li dic "Cap problema!", perquè no vull córrer riscos. Em pregunta què vull (ja m'ho havia preguntat ahir), i quan ho ha entès em diu que necessita una fotocòpia del passaport. Quasi cau de la cadira quan li dic que la tinc. Òbric parèntesi. Tinc per norma no eixir mai de casa sense el passaport, cent fotos amb fons blanc, cent fotos amb fons blau, l'attestation de recrutement i la presa de possessió de mon mari, el DNI de tota la família, la targeta d'Iberia Plus, el carnet del bingo, el resguard de la sol·licitud del passaport nou, el llibre de família, etc. Tot en original i fotocòpia compulsada, clar. Tanco parèntesi.

3r acte Passen deu minuts més durant els quals la dona ompli formularis en paper groc, en paper blanc i en l'ordinador. Molts formularis. Trau una cartolina rosa d'un calaix, en retalla un trosset i hi escriu el meu nom..." 


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...