dimarts, 30 d’abril de 2013

La volta al món en família


Voltaalmon.cat és el web que serveix per explicar la història que estan vivint l’Albert, la Karina, el Bernat i l’Abril,  els quatre membres d’una família que està fent la volta al món on podem trobar trobar una gran quantitat de fotos, històries, entrevistes i visites a escoles. Ara es troben a l'Índia on han visitat la Fundació Vicenç Ferrer després d'haver viatjat per Singapur, Malàisia, Indonèsia, Vietnam, Laos, Tailàndia, Cambodja, Birmània i Sri Lanka...

"La visita a la casa del nen apadrinat és una de les experiències especials que tot visitant al RDT pot viure dins de les activitats organitzades per mostrar els innombrables beneficis socials que ofereix la Fundació Vicenç Ferrer. L’apadrinament és una simbologia personificada que ajuda a sortir de la pobresa a un gran col·lectiu discriminat d’aquesta societat tan sectària i cobrir-los en l’aspecte sanitari, educació, microcrèdits, per tal d’anar millorant les seves inicialment molt precàries condicions de vida. Tot i això, l’apadrinament en sí comporta uns beneficis extres directament al nen i a la seva família, una família que parteix d’unes condicions molt i molt bàsiques.

10 anys després i tornem a entrar al poble (aproximadament d’uns 3000 habitants i situat a uns 40 minuts d’Anantapur), atravessant carrers desestructurats de terra i plens de bots, amb cases precàries, animals per tot arreu, enmig d’una terra seca i desagraïda. Ja a l’arribar, tot un seguit de gent ja estaven a l’espera, drets mig conversant, formant un grup de persones amb més colors vius que l’habitual. Enmig d’ells veiem un rostre conegut, una cara alegre, la seva mare amb la mateixa il·lusió que ens va transmetre durant la nostra primera visita.


Al darrera, un Shivakumar fet un home, 17 anys amb salut l’han convertit amb un noi fort i fibrat, i amb un somriure preciós heredat de la seva mare. De la multitud finalment trobem a un pare més tímid i relegat a un segon o inclús tercer pla, curiosos veïns, familiars varis i uns tiets omnipresents. Les abraçades es multiplicaven, i sobretot en aquesta ocasió, que ja érem 4 en aquesta experiència.

El Shivakumar entregadíssim i amb una intensitat en els braços que encongia encara més la nostra sensibilitat del moment. Era una sensació que barrejava la pròpia emoció de la visita amb el fet que ja havia passat una dècada d’aquella trobada amb un nen petit i innocent. Una dècada on ell s’ha fet mig home, nosaltres ja del tot, i amb uns patufets rossets que eren aixecats i abraçats per mig poble. Per ells, evidentment, és un moment especial, un dia que sobretot el Bernat que és més gran i conscient de tot el què això representa, tampoc crec que oblidi de la seva ment..."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...