dimarts, 2 d’abril de 2013

Un puntal d'Hèrcules


La passió pels viatges ha dut a instal·lar-se des de l'agost del 2012 a l'Eva i la seva parella al Marroc, en concret a Tetuan, i des d'allà van començar a escriure el bloc Un puntal d'Hèrcules per compartir una mica les experiències amb els amics, penjar-hi fotos i descobrir-nos pinzellades d'una altra mirada de la ciutat, la cultura i la seva gent...

Podem llegir una de les seves interessants experiències a l'entrada "L'aventura de la boîte (resum)":

1r acte Dilluns no estava la persona encarregada. És una oficina enorme, però no ho pot fer ningú més. Dimarts no funcionava la connexió a Internet.

2n acte Dimecres tal persona, una senyora, existeix, però en arribar parla per telèfon. Segueix parlant durant, mmm... quinze minuts? La pressa mata. Llavors es disculpa i jo li dic "Cap problema!", perquè no vull córrer riscos. Em pregunta què vull (ja m'ho havia preguntat ahir), i quan ho ha entès em diu que necessita una fotocòpia del passaport. Quasi cau de la cadira quan li dic que la tinc. Òbric parèntesi. Tinc per norma no eixir mai de casa sense el passaport, cent fotos amb fons blanc, cent fotos amb fons blau, l'attestation de recrutement i la presa de possessió de mon mari, el DNI de tota la família, la targeta d'Iberia Plus, el carnet del bingo, el resguard de la sol·licitud del passaport nou, el llibre de família, etc. Tot en original i fotocòpia compulsada, clar. Tanco parèntesi.

3r acte Passen deu minuts més durant els quals la dona ompli formularis en paper groc, en paper blanc i en l'ordinador. Molts formularis. Trau una cartolina rosa d'un calaix, en retalla un trosset i hi escriu el meu nom..." 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...