dimarts, 28 de maig de 2013

Barcelona-hèlsinki-barcelona

 

En Marc i el Jordi son la parella d'autors de l'interessant bloc Barcelona-Hèlsinki-Barcelona nascut al març del 2012, tot just ha fet poc més d'un any (felicitats !!), un viatge d'anada i tornada i anada i tornada i anada i... etc... de Barcelona a Hèlsinki...:

"Hola a tothom! Bé... de fet hauríem de dir MOI, ja que el nom del blog és BARCELONA-HELSINKI-BARCELONA, i MOI vol dir hola en finès.

Què és el finès. Doncs el finès és...  finès -esa 1 adj Relatiu o pertanyent als finesos o a llur llengua. 2 m i f ETNOL Individu d'un poble estès per Finlàndia, Livònia i altres països del nord d'Europa. 3 m LING 1 Llengua finoúrgica del grup baltofinès, anomenada suomi pels seus parlants, els finesos. 2 Baltofinès.

tatatí i tatatà... tot molt correcte, molt... com ho diríem... filològic.Però el veritable motiu pel que sabem tot això és perquè som estudiants de segon curs de finès a l'escola d'idiomes del Centre Escandinau de Barcelona. I per què? Ja us ho anirem explicant de mica en mica.

Comencem, doncs, aquesta aventura bloguera, amb no gaire pompa; però ja ho anirem trobant. Potser canviarem tot sovint de discurs, però suposem que és normal quan engegues un nou projecte i encara no saps molt bé cap a on anirà tot plegat. Paciència, doncs... que és la mare de la ciència!

Vols afegir-hi, tu, Jordi, alguna cosa més? Per cert... abans que aquest contesti, potser que també em presenti jo: Minun nimeni on Marc, olen kolmekymmentäneljä vuotta, ja asun Barcelonassa! Apa! Ja us ho deixat anar! De fet, si..."

dimarts, 21 de maig de 2013

ElViatger.com, el blog de viatges d'Isma Monfort


L'Isma Monfort Vialcanet de Barcelona i realitzador audiovisual és l'autor de "elViatger.com", un recull de notícies de temàtica viatgera, i alhora un espai on compartir viatges i destinacions a la xarxa que tot just ha nascut a l’abril de 2013, tot i que hi ha notícies i articles enllaçats a partir de novembre de 2011 (moment en que va iniciar el viatge als Estats Units seguint la campanya presidencial del 2012 ). Avui podem llegir una d'aquestes experiències amb el títol de Punxat en un pal, arrebossat, i fregit, una crònica de les fires estatals nord-americanes aprofitant la visita a les "Iowa Stat Fair" i la "Minnesota Stat Fair":

"Si mai vols veure un nord-americà desencaixar la mandíbula, simplement demana-li que intenti definir amb una sola frase què és per a ell la ‘fira estatal’ de la zona on viu. Segurament no podrà, és quasi impossible. Amb la poc lloable intenció de poder lliurar-me de l’esforç d’haver de resumir per a mi mateix el concepte, he descobert una divertida manera de fer-los cavil·lar de valent. La resposta més habitual acaba sent una llista dels elements que un pot trobar a les ‘State Fair’, i la millor de totes les que m’han donat -no sense abans passar pel tràmit de ‘la llista’- ho defineix com ‘el lloc on els (nord-)americans és reuneixen’. Prou bona, però massa genèrica.


El problema és que les fires estatals, actualment, no són mai una sola cosa. Probablement en un inici eren simplement un lloc de trobada de grangers i pastors, on cadascú mostrava els seus millors productes en una senzilla competició que atorgava prestigi (i una petita suma de diners) als guanyadors. Ja se sap… el porc més gran, la fruita més gustosa, el cavall més elegant, o la carabassa digne de ser convertida en la ‘carrossa de la ventafocs’..."

dimarts, 14 de maig de 2013

Meridians enllà


En Pau és l'autor de l'interessant i recomanable bloc Meridians Enllà on ens relata els seus viatges però especialment la seva estada des d'agost de l'any 2012 i fins a l'actualitat a Mèxic... així que res millor que començar amb les seves paraules prèvies a la marxa:

"Els dies han passat com un alè d’ençà que fa uns mesos vaig saber que m’havien donat plaça per cursar un any de carrera a Guadalajara i ara ha arribat es moment de pujar sa cremallera de sa motxilla i tancar-la definitivament. Tot i que sa meva fascinació per aquest país comença anys enrere –quan de petitet animava sa seva selecció als mundials de futbol– fa poc jo no en sabia pràcticament res de Mèxic, tret de quatre tòpics cinematogràfics i algunes notícies no massa esperançadores. En resum, burritos i fajitas, capells desproporcionats i tequila, cactus i Tabasco, zapatistas i cadàvers de narcotraficants, runes maies i viatges de fi de carrera.

Però ha anat passant es temps i, a mesura que m’he anat fent sa idea de que sí, que realment me’n vaig, he començat a informar-me una miqueta de tot, descobrint una realitat molt més extensa. Així, poc a poc comences a llegir sobre política, antropologia, gastronomia i meteorologia i, sense adonar-te’n, acabes desenvolupant un radar mental que fa que tot lo que passa al teu voltant contengui sa paraula Mèxic..."


dimarts, 7 de maig de 2013

El blog del Veler Onas


L’Onas és un veler d’alumini dissenyat per l’ arquitecte naval de prestigi mundial German Frers com a veler de creuer-regata oceànic ràpid, robust i confortable que ha creuat l’Atlàntic varies vegades i ha navegat per molts dels mars del planeta demostrant excel·lents qualitats marineres. Té tres cabines dobles, bany i sala menjador. Està totalment equipat per a navegar en qualsevol mar amb bon o mal temps, acompanyat sempre per la seva tripulació, el Toni i l’Ana amb gran experiència nàutica professional.... En El blog del Veler Onas podem trobar els seus viatges i rutes per arreu, tripulats per l'Ana i el Toni i acompanyats de totes aquelles persones que vulguin gaudir del mar ja que disposen d'una escola de creuer i regata... Avui una ruta per les illes Toscana:

"Fa gairebé un mes que naveguem per les Illes Toscanes, un arxipèlag de set illes que s’estenen entre la costa Toscana continental i l’extrem nord de l’illa de Còrsega. Són molt poc conegudes al nostre país i el turisme és casi exclusivament italià i familiar. Aquest any volíem passar una bona part de la temporada a Sardenya però no ens venia de gust haver de patir les aglomeracions i la “tonteria” que es donen en una part de la illa el mes d’agost. A les Toscanes, tot i que també hi ha força gent i barcos, hem pogut navegar i fondejar amb més tranquil•litat. La meteorologia ha estat prou bona, tot i la presència dels típics anticiclons d’agost (els meteoròlegs italians els posen nom i tot : Caligola i Lucifero !!), hem tingut brises costeres que ens han permès fer una bona part dels recorreguts a vela, la calor no ha estat excessiva i hem pogut fondejar la majoria dels cops a totes les illes a les que volíem anar (no hem anat a Gorgona i Pianosa que són encara presons ni a Montecristo que és una reserva integral).


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...